Una guia per conèixer Mallorca a través dels seus llibres i escriptors

La guia es distribueix al públic alemany en el marc de Frankfurt 2007

TW
0

És clar que de turistes alemanys a Mallorca no en falten. Ara, però, i gràcies a una iniciativa de l'Institut Ramon Llull (inclosa en els actes de la Fira de Frankfurt 2007), podran veure l'Illa d'una manera ben distinta.

Literarische Routen der Katalanischer kultur (Rutes literàries de la cultura catalana) proposa vuit itineraris per les contrades de parla catalana, a través dels seus escriptors. Catalunya, Andorra, València i les Balears s'han aputat a aquesta iniciativa, que fou molt ben rebuda pels més de 200 touroperadors alemanys que assistiren a la seva presentació, a finals d'abril.

Una ruta per Mallorca comença a la plaça Major de Palma, on va néixer, en el sXIII, Ramon Llull. Seguint encara l'obra del fill predilecte de Mallorca, coneixerem també altres indrets com l'església de Sant Francesc, el puig de Randa o el monestir de Miramar.

Per mitjà de l'obra de Llorenç Villalonga, es donen a conèixer els carrerons del centre històric de la ciutat i, més enllà, els versos de Rosselló-Pòrcel, ens transporten al Born, la Rambla, el carrer dels Oms o la plaça d'Espanya.

Sense sortir encara de Palma, les novel·les de Carme Riera, Guillem Frontera o Biel Mesquida ens mostren una ciutat més contemporània, marcada per tots els canvis socioeconòmics que s'hi han produït en els darrers 30 anys.

Fora de la capital balear, podem recórrer els pobles de la serra de Tramuntana, amb escriptors com Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera. Maria Antònia Salvà ens pot ajudar a conèixer una mica més els paisatges de Llucmajor. Damià Huguet a Campos, Blai Bonet a Santanyí, Gabriel Janer Manila a Algaida o Baltasar Porcel a les costes d'Andratx són altres de les referències.

La part dedicada a les Illes, titulada Un microcosmos universa, ha estat escrita per l'escriptor, periodista i col·laborador de Diari de Balears Pere Joan Martorell. S'hi ofereix també un repàs de la literatura menorquina i evissenca, per mitjà de noms Ponç Pons o Marià Villángomenz, entre d'altres.