M.LoshuertosPalma10/05/07 0:00
TW
0

El segon volum de la col·lecció «Les possessions de Mallorca», de l'escriptor i col·laborador de Diari de Balears Tomàs Vivot, és a la fi una realitat. Ja és al carrer amb un tiratge d'uns mil exemplars i aplega la descripció històrica i arquitectònica d'unes vint possessions situades en distints llocs de l'illa de Mallorca. Cada capítol del volum està dedicat a una d'aquestes «masies» mallorquines, de les quals explica l'origen, el tipus d'explotació agrícola i ramadera que s'hi feia i que s'hi fa, i una detallada descripció de l'arquitectura, tot complementat amb fotografies de l'autor mateix. Actualment cada possessió és un món, opina Vivot, perquè la immensa majoria pertanyen a propietaris privats. «N'hi ha que es troben en runes; d'altres que s'aguanten però en condicions precàries; altres les han reconvertides després de rehabilitar-les en agroturismes o museus; i d'altres estan tan parcel·lades que no es reconeixen», assegura l'autor. Així mateix, recorda que malgrat el pas del temps, actualment encara hi ha moltes d'aquestes propietats que sobreviuen dedicant-se a «l'explotació d'ovelles o de porc negre», per la qual es rep alguna subvenció pública.

«Les possessions avui són un regal enverinat perquè en general resulten deficitàries», pensa l'escriptor, qui ha comprovat que en els darrers temps els propietaris mallorquins que no es volen desfer d'aquestes grans propietats tendeixen a arrendar-les perquè sigui un altre qui les exploti. «La meva intenció és que en els quatre o cinc toms de la col·lecció hi estiguin representats tots els municipis de Mallorca com a mínim per una possessió», aventura Vivot, qui destaca que la major quantitat d'aquestes grans propietats es concentren en pobles com ara Llucmajor, Bunyola, Pollença, Manacor i Palma, per citar-ne alguns. Una altra de les curiositats de la col·lecció és la part referida a l'arquitectura de les diverses possessions, ja que «depenent de la ubicació, presenten un tipus d'arquitectura o un altre, adaptada sovint a la casta d'explotació. Per exemple, les possessions de la serra de Tramuntana tenen totes una sala destinada a la tafona; les del Pla i del Raiguer tenen sempre celler; i les que s'ubiquen a prop de la costa tenen torre de defensa», concreta Vivot.