Organitzades per l'IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània), les xerrades s'oferiran a la LLonja, a partir de les 19.00 hores, els pròxims dies 10, 15, 22, 24 i 29 d'aquest mes.
El cicle arrencarà demà amb la presentació de Gabriel Janer Manila, director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, i Maria Àngels Roque, directora de l'IEMed.
Mustapha Chérif dissertarà sobre eDiàleg interreligiós sobre el repte actua. El pròxim dimarts, Gabriel Ensenyat parlarà de Pacifisme i creuada a Ramon Llul. La següent conferència serà el dia 22, Manuel Forcano farà la xerrada Història d'una transmissió. Dos dies més tard, l'escriptor Baltasar Porcel tractarà sobre Ramon Llull, un personatge sobre el temps i Anthony Bonner serà l'encarregat de tancar el cicle, el pròxim dia 29 de maig, amb una ponència titulada La disputa interreligiosa: la solució enginyosa de Ramon Llul.
«La idea d'organitzar els seminaris de Barcelona i les conferències de Mallorca és aportar un major coneixement, valorar el tema del diàleg i les visions de Ramon Llull», va explicar Maria Àngels Roque.
Una de les aportacions de Ramon Llull és, segons Roque, «el pensar que per convèncer l'altre s'han d'utilitzar els aspectes racionals en comptes de la força». La directora de l'IEMed va afegir que «Llull cercava un mètode neutre i racional per arribar al coneixement».
L'any 1276 Ramon Llull va fundar a Miramar l'Escola de les Llengues i «ell mateix parlava i escrivia en àrab i llatí, com també en català, perquè pensava que era important per al diàleg». «Llull va utilitzar versos àrabs que va introduir quan escrivia en català o en llatí, en una espècie de neologismes que van contribuir al pensament universal», va argumentar l'antropòloga i historiadora.
En El llibre del gentil i dels tres savis «Llull va presentar el cristià, jueu i musulmà, d'una manera innovadora i donà a entendre que en els tres casos s'arriba a Déu a través de la raó».
Malgrat l'adopció d'elements àrabs en el seu discurs, Ramon Llull no va deixar mai de creure que la fe cristiana era l'única vertadera i no va cessar en la seva tenacitat de convertir els musulmans, al contrari del també mallorquí i franciscà Anselm Turmeda, posterior a Llull i que es va convertir a l'Islam.
Segons Roque, «en aquella època hi havia més equilibri a les forces, no com ara, que tenim una visió en la qual sembla que només Occident ha fet coses positives». La directora va afegir, a més, que «el pensament musulmà podia servir al mallorquí Ramon Llull per expressar altres idees».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.