Els jesuïtes a Mallorca (1554)

Miquel Ferrà i Martorell08/05/07 0:00

En aquesta data, 1554, els Jurats de la Ciutat de Palma es dirigien a sant Francesc de Borja, aleshores comissari general de la Companyia de Jesús per a tot el territori d'Espanya, i li demanaven que fundàs a Mallorca una església i col·legi de l'orde que representava. Francesc de Borja era marquès de Lombai i duc de Gandia, ciutat on havia nascut el 1510. Abandonà la cort de Carles I després d'escortar de Toledo a Granada el cadàver de l'emperadriu Isabel, el 1539. Virrei de Catalunya de 1539 a 1542, ingressava a la Companyia de Jesús en morir la seva esposa Leonor de Castro, el 1546, i el 1565 fou elegit tercer general dels jesuïtes. Morí a Roma el 1572 i fou canonitzat el 1671. I com explica el pare Blanco Trías, «el 24 d'agost de 1561 posaven peu sobre Ciutat els cinc jesuïtes fundadors del Col·legi de Nostra Senyora de Monti-sion: eren els pares Francesc Boldó, rector; Bernay Verdolay i Jeroni Mur amb els germans coadjutors Juan Navarro i Francesc Fortuny, els quals, la data anterior, havien desembarcat en el port de Sóller. Els va voler allotjar a ca seva el sacerdot Joan Salvador Abrines, confessor i director espiritual de santa Caterina Thomàs. Com a lloc més adient per al futur col·legi fou escollida la capella de Nostra Senyora de Monti-sion i les cases veïnades, en el barri de la Calatrava. A l'ombra d'aquesta capella, que altre temps fou sinagoga de jueus, s'hi havia establert el 1483 el primer Estudi General de Mallorca amb els béns llegats per les il·lustres dames Beatriu de Pinós i Inès Pachs de Quint, això sota el patronatge de la Mare de Déu esmentada».

La qüestió és que el col·legi començava a impartir estudis el 1562 i la seva construcció era completada el 1597, afer que suposà la tancada de tot un carrer, puix que era necessari unir les dues illetes de cases que integraven el convent i centre d'ensenyament. Les obres de l'església tingueren una primera etapa del 1571 al 1576, mentre que la capçalera i la capella major foren realitzades el 1600 i el 1601 respectivament. La bella portada barroca fou acabada el 1683. El conjunt, que destaca tant per dins com per la façana, pel seu repertori decoratiu barroc, amb vestigis renaixentistes i manieristes, ens capdinsa en tot un món d'exaltada imaginació i complicada narrativa: columnes salomòniques carregades amb garlandes fruiteres, grutes de trofeus, pilastres d'escames, complicades geometries, balustrades florentines, columnetes de fusta estriada i capitells composts, fullams, volutes, marcs moldurats, mènsules amb caps d'animals, gerros amb flors, escuts, angelots, llunes i llunetes... tot un univers de talla, relleu i escultura.