Núria MartíPalma08/05/07 0:00
TW
0

Què passaria si un dia ens quedàssim sense llengua? Amb aquesta premissa Joan Guasp presenta la seva darrera novel·la, La llengua. En ella es narra la història de Tòful Xerra, un home a qui un dia, mentre berena, li cau la llengua dins una tassa de cafè calent. La història, que a primer cop d'ull podria semblar fantàstica, va molt més enllà i conté, entre línies, la realitat lingüística i social de les illes. La llengua, més enllà de l'òrgan físic, es converteix així, i a través de la ironia, en la llengua pròpia de Mallorca, amenaçada per tota mena de circumstàncies. «El llibre està farcit de metàfores i paradoxes», comenta Guasp que, a través d'un interessant joc de paraules és capaç de plasmar-hi «petits homenatges però també de petites denúncies, sobretot en sentit lingüístic». Per l'autor aquest «és un llibre realista en què exprés la meva opinió de manera novel·lada».

Més clar és a En llengua pròpia, un segon llibre de l'autor publicat aquest mateix abril per Mediterrània Eivissa i en què fa un recull d'articles periodistics d'opinió entorn els temes de la llengua i la identitat. Sense por de dir el que pensa, Guasp fa una reflexió entorn de la llengua catalana. Una llengua que, va dir, «si bé gaudeix d'un bon moment des del punt de vista literari» amb la seva presència a Frankfurt «no passa el mateix al carrer on el seu ús social és cada dia menor». L'escriptor fa així una crida a les institucions balears i a la societat de Mallorca «per esborrar aquest sentiment que allò nostre és inferior». Guasp té molt clar que «la salut de la llengua és la salut de la nació i hem de lluitar per l'essència del nostre patrimoni cultural». El llibre, que compta amb un pròleg del secretari d'ERC Joan Puigcercós, es presenta avui vespre a L'Illa de llibres.