Spaniens Riviera und die balearen (1913)

«Encara els pregaria se servissin a acompanyar-me fins a la plaça del Mercat, vora l'església de Sant Nicolau, que crida l'atenció per la seva tosca torre hexagonal, coronada per tres pisos, amb finestres altes i amples». Aquest fragment pertany al llibre del professor Otto Bürger (Hannover, 1865-Törwang , Oberbayern, 1945), «Spaniens Riviera und Die Balearen», publicat el 1913 com a resultat d'un llarg viatge literari fet l'any anterior. Otto Bürger, doctorat en Zoologia, ensenyà aquesta matèria a diferents universitats, alhora que escrivia llibres sobre la ciència en la qual havia aconseguit un importantíssim grau d'especialització. Però al mateix temps, com a gran observador, no descurava l'aspecte literari dels tipus i costums per on passava. La plaça Weyler, nom actual, dominada per la torre esmentada, ens mostra, alhora, la imatge en bronze d'un Antoni Maura en actitud parlamentària i d'un espai ajardinat. L'església de Sant Nicolau, gòtica reformada, que per causa d'una escassa solidesa fou tres cops reconstruïda, té, amb aquesta torre, una mena de contrafort per a la volta del seu absis. Aquesta part data del 1681, quan el detall barroc hi posava la seva capriciosa influència. La torre, amb els seus pisos a la manera orientalista. Conserva en els seus peus la roca o pedra que serví de seient a Santa Catalina Tomassa, mentre esperava esser admesa com a monja de clausura en el Convent de Santa Magdalena. Quantes coses no ha vist aquesta torre? La plaça, utilitzada com a espai festiu unes vegades i com a lloc d'execució unes altres. També s'hi feien «tancats de bous», quatre el 1712, quatre més el 1715, sis el 1726, onze el 1734... sempre per tal d'aconseguir doblers per a l'obra de Sant Nicolau. També fou en el segle XVIII que les forques i cadafals del Moll, on eren executats els delinqüents, es traslladaven a la plaça del Mercat. El darrer bandit o bandoler en aquell indret, penjat al davant de nombrós públic, fou un tal «Moreu».