L'IEB presenta en públic l'obra bilingüe «Els poetes àrabs de les Illes Balears»

La selecció i traducció és de María Jesús Rubiera i la fotografia de Joan Torres

Una de les imatges que ha inclòs Joan Torres al treball.

TW
0

L'hammam de Medina Mayurqa, amb el cant de les mèrleres de fons, va ser un escenari adient per presentar el llibre Els poetes àrabs de les Illes Balears, recull de la poesia generada a l'Arxipèlag durant la dominació d'al-Andalus. La selecció i traducció al català ha estat obra de María Jesús Rubiera Mata, professora de la Universitat d'Alacant. El volum, que inclou l'acurat treball fotogràfic de Joan Torres, cap de fotografia del Grup Serra, i la presentació de Guillem Rosselló Bordoy, ofereix les poesies en català i àrab, un fet inèdit. L'auditori era ampli i heterogeni, i incloïa estudiants d'àrab, professors de la Universitat com Maria Barceló, Bernat Sureda, Joan Miralles, Mikel de Espalza, Josep Antoni Grimalt i Antoni Planas; lletraferits com ara Gabriel de la Santímissa Trinitat, Antoni Vidal Ferrando, Guillem Fronter, Pere Morey i Lleonard Muntaner; els polítics -inevitables ara més que mai- Miquel Melià (director de Política Lingüística), Rogelio Araújo (regidor de Cultura de Cort) i Maria de la Pau Janer. El president de l'IEB, Gabriel Janer, va presentar l'acte fent referència als poetes illencs o que recalaren a les Illes cercant-hi tranquil·litat i que foren capaços de crear una poesia que respira sensualitat.

El professor Guillem Rosselló, que és autor de la presentació en el llibre, fou el següent a parlar i es féu ressò, en primer lloc, de l'indret històric en què es desenvolupava la presentació, als banys àrabs de Palma, on els musulmans mallorquins podien parlar feia segles i que ha esdevingut «una taca verda dins el gris del ciment». Rosselló féu una àmplia explicació de l'antologia, que recull 21 poemes de diferents autors, dels quals només dos eivissencs són nadius de les Illes. Rosselló primer i Rubiera després varen explicar que la mar és un dels temes més freqüents en aquests poemes, un tema que no és habitual en altra poesia aràbiga. La resta de temes tractats, la lloança, el dol, l'amor, el viatge i la destrucció, sí que són temes emprats en aquesta poesia, que tenia el seu nucli central a Damasc o a Bagdad. De fet, com va dir la catedràtica alacantina, fins el segle XIX no es descobreix la importància de l'obra d'aquests poetes 'perifèrics' que crearen versos de gran bellesa, versos sensorials, com va dir la catedràtica Rubiera, perquè es podien gaudir en tots els sentits.

De fet, el fotògraf Joan Torres va assenyalar que per tal de desenvolupar la tasca que li assignaren, «vaig memoritzar els poemes i em vaig témer que no era el camí correcte, perquè aquests versos transmetien sensacions i sentiments, que era el que volia transmetre amb aquests il·lustracions», assegurava. L'acte el va cloure el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, que va felicitar els autors i l'IEB per la tasca feta per tal de recuperar fragments de la història de les Illes. L'acte no podia acabar d'altra manera que amb un còctel... que intentà ser àrab amb la inclusió de dàtils, però que fallà en les copes d'alcohol que se serviren a la «terrassa» de la casa dels España de Palma, que actuaren d'amfitrions.