L'atrevida vida literària de Cristóbal Serra

El Acantilado publica una nova versió de la seva traducció sobre «Mis diarios»

Núria MartíPalma30/04/07 0:00

La inquietud espiritual ha estat sempre un dels grans eixos de l'escriptor mallorquí Cristóbal Serra. És potser per això que entre els seus referents, un de tants, hi ha el francès Léon Bloy. Un personatge «polèmic, iconoclasta, impertinent», aquests són alguns dels adjectius que li atribueix Serra, un gran seguidor de l'escriptor francès del qual, ja l'any 98, en féu la primera traducció a l'espanyol amb Mis diarios i que precisament ara, aquest mes d'abril, l'editorial El Acantilado en reedita una versió actualitzada.

«Reconec que tenc unes idees que moltes vegades són del mateix Bloy», confessa Serra. «Som una persona molt curiosa en qüestió de llibres. M'he interessat sempre pels escriptors que a Espanya han estat poc estudiats, divulgats o acceptats». És el cas de Léon Bloy, «seguidor d'aquest profetisme francès que, com Baudelaire, tenia un caràcter que, per alguns catòlics, era considerat massa atrevit».

Mis diarios és una vasta obra de Bloy. Són vuit volums que van dels anys 1892 a 1917. L'escriptor mallorquí ja en va fer una selecció a finals dels 90 i ara, amb aquesta nova edició, s'ha ampliat gràcies a la feina de Fernando F. Corujedo. Per Serra, Léon Bloy és «un dels més grans estilistes de la literatura francesa. Té un art d'escriure extraordinari». A més en destacà els seus «qualificatius furiosos i els seus constants atacs a uns i altres». Tant és així que Borges el va arribar a definir com «un especialista de la injúria».

A 84 anys, Cristóbal Serra té una activitat literària molt activa. Andreu Ferrer, d'Edicions Cort, ha pres la iniciativa de publicar de nou totes les seves obres. Les tres primeres sortiran en breu i seran Canon privat, obra inèdita, els Viatges a Cotiledònia i una nova traducció, amb notes de l'autor, d'El libro del Tao

Així mateix, per a la tardor, l'editorial Pretextos publicarà Tanteos crepusculares, un nou volum que Serra defineix com «una continuació de les meves memòries intel·lectuals». Amb una escriptura difícil de classificar, «surrealista i expressionista», en diu ell, Serra diposita en el llibre la seva pròpia experiència i pensament: «Jo tenc unes idees especials de tipus apocalíptic i això em permet contar coses bastant atrevides».