La campana de l'Almudaina (1867)

Miquel Ferrà i Martorell19/04/07 0:00

Era publicat a Madrid, impremta de José Rodríguez, el drama original en tres actes i en vers La campana de l'Almudaina, de Joan Palou i Coll, en la seva, ja, quarta edició. L'obra havia estat estrenada per primera vegada en el teatre del Circ, de la capital de l'Estat, el 3 de novembre de 1859. No tota la crítica fou favorable al dramaturg mallorquí. Ell mateix, en una nota preliminar dirigida al poeta Luis de Eguilaz, deia que «aquest drama, bé ho saps, estimat Lluís, té la seva història d'atzars i amargors. Abatut pels entrebancs amb els quals topava a cada passa, importunat pels enemics literaris als quals feia la injustícia de creure que no coneixien la meva producció, i copsat per aquesta manca de certesa horrible amb la qual m'has vist lluitar fins fa poc, havia decidit tornar al meu país a plorar sobre les cendres del meu manuscrit... Tu em vares donar ànims... I si t'has equivocat o no en el judici (que formares sobre aquest drama), millor que jo t'ho pugui dir aquí, ho han dit la premsa de Madrid i el públic, que en les divuit representacions consecutives que fins ara du La campana de l'Almudaina s'ha vist coberta d'aplaudiments...»

Palou i Coll situa el seu drama en el Castell de l'Almudaina l'any 1362. Amors ocults, revenges, traïcions. Els personatges: Dona Constança, Isabel, Gilabert de Centelles, Jaume IV de Mallorca, Beltran Roig, Pere de Tornamira i Galceran de Tous. L'argument es basa en un fet històric prou conegut: «El fill de Jaume III havia caigut presoner a la batalla de Llucmajor quan només tenia catorze anys. El rei d'Aragó el va fer tancar a un calabós del Castell de Xàtiva, però sabent que hi havia encara partidaris seus que el volien alliberar, el va fer estar captiu al castell Nou de Barcelona, i de nit, dins una gàbia de ferro. La nit del primer de maig de l'any esmentat, uns conjurats, amb la col·laboració d'alguns oficials de la fortalesa, obriren la gàbia amb una clau falsa i el príncep fugí... Amb aquest rerefons es mou l'acció teatral. La descripció escènica del segon acte posa un entorn als personatges que esperen el retorn del darrer monarca de la casa privativa de Mallorca: «Sala gòtica de l'antic palau reial de l'Almudaina a Palma. Porta en el fòrum amb un retrat a cada banda, el de l'esquerra de dona; al peu de cada retrat un trofeu d'armes. A ambdós costats portes en segon terme, i en el primer dos torrellons que s'obrin en el prosceni, el de la dreta és obert, i per damunt de la barana que hi ha en el fons es divisa la mar llunyana. El de la dreta està tancat, i en obrir-se s'hi veu el caragol practicable del torrelló i en el centre la corda que figura ser de la campana del mateix torrelló. Mobles de l'època (romànics i gòtics) i una taula amb la coberta blasonada amb les armes d'Aragó i escriptori. És l'hora de l'entrada de fosc.»