Polonesos a Mallorca (1838)

Miquel Ferrà i Martorell18/04/07 0:00

En passar per la cantonada del carrer de Paraires, i l'illeta, per tant, que dóna la cara o l'esquena, segons es miri, al Born, hem de recordar, si ens capficam en la nostra història urbana, la que fou famosa fonda o hostal de «Las tres palomas», desapareguda fa més d'un segle i de la qual deia Ramon Medel el 1849, tenia «una reputació que sempre havia sabut sostenir, pel seu bon servei i pel bon confort de les seves cambres». Imaginau quantes històries ens podria contar aquest racó entorn a antics visitants estrangers que arribaren a prendre taula i llit sota aquell sostre, des d'altres riberes de la mar, primer, i de la nostra vigilant Porta del Moll, després, al llarg del segle XIX. No degueren ésser pocs els que passaren sense fer soroll, que no tenien cap interès que els seus noms tinguessin aquí la més petita transcendència. Des de la llunyana Holanda, Alemanya, Polònia o Dinamarca, gent estranya, de rostre pàl·lid i cabellera rossa, acudiren a conèixer la Balear major, no sempre intel·lectuals,

és clar, però més sovint del que sembla tocats de la vena artística. Enric Sienkiewicz, per exemple, pogué passar per aquí. Només ens consta que viatjà molt per Espanya i que navegà per aquesta Mediterrània occidental. Topà amb les Balears? No ho hem sabut esbrinar encara. Nascut a Okrsejska, Polònia, el 1846, moriria a Vevey, Suissa, el 1905, amb el premi Nobel a la butxaca, nombroses novel·les publicades i havent viatjat, també, per l'Amèrica del Nord, Àfrica central, Anglaterra, França, Itàlia i Grècia. Quan se li acabà la vida, en els darrers moments, s'exclamà: «Tant de bo hagués pogut viure una miqueta més, el temps necessari per a tenir el gran goig de veure una Polònia lliure».

Aquest sentiment és el mateix que manifestaven dos homes més de cultura, polonesos, que estigueren entre nosaltres: Fréderic Chopin i Charles Dembowski, aquest darrer, també conegut com el baró Karol Dembowski. Visqué del 1808 a 1863. Era fill del general Jan Dembowski, que havia estat militar del Gran Ducat de Varsòvia i després, establert a Itàlia, casat amb Matinde Viscontini, havia portat una vida purament familiar. Nascut d'aquesta unió, Charles, sent molt jove, passava a residir a París i prenia activa part en les tertúlies literàries dels romàntics i les reunions lúdiques dels universitaris. Va fer la carrera d'enginyer de camins i visità Espanya del 1838 al 1840. En aquesta estada va ser també a Mallorca, on visità la parella formada pel seu compatriota Chopin i l'escriptora francesa George Sand, que tant sovint hem d'esmentar. El llibre fruit dels seus viatges pels països ibèrics duu per títol: «Deux anys en Espagne et en Portugal pendant la guerre civile», editat a París el 1841.^