Miquel Ferrà i Martorell13/04/07 0:00
TW
0

Comentàvem un altre dia que els fets històrics i llegendaris de la família Borgia havkien estat motiu de fecunda inspiració per a molts poetes i artistes de totes les èpoques posteriors al segle XVI, i encara, del segle XVI mateix. En aquesta data era publicada l'obra que encapçala aquest article. La figura de Lucrècia Borgia ha restat lligada als versos de Ludovico Ariosto (Reggio Emilia, 1474-Ferrara, 1533), un autor que arriba amb la seva obra al cim del renaixement italià. Escriví una col·lecció d'elegies, cinc comèdies, poemes en llatí, madrigals, cançons, sonets, set sàtires i, principalment, el poema èpic Orando furioso, on ens mostra un profund lirisme, una extraordinària imaginació, una gran destresa narrativa i, encara, un refinat sentit de l'humor. Amb àgils octaves que composen quaranta-sis cants, Ariosto ens relata l'amor del paladí Orlando envers Angèlica, això dins el marc de les guerres entre Carlemany i els musulmans. Però mirau per on, en el cant XLII fa referència a la bella filla del papa Alexandre VI: «Lucrècia Borja, l'honestedat i la bellesa de la qual els seus compatriotes romans han d'anteposar a les de l'antiga matrona del mateix nom...»

I en el cant XIII reprèn aquests elogis més extensament: «I què diré de Lucrècia Borja? La seva bellesa, la seva virtut, la seva fama honesta i la seva fortuna han crescut d'hora en hora com la planta jove que creix en una terra blana. Ço que l'argent és a l'estany, l'or al coure, la rosa a la camperola rosella, el llorer sempre verd al salze pàl·lid, la gemma preciosa al vidre colorejat, això és Lucrècia comparada amb qualsevol altra dona, per famosa que sigui en bellesa singular, en gran prudència i en qualsevol altra qualitat excel·lent. I per totes les altres lloances que li seran adreçades, en vida o després de morta, serà elogiada pel fet d'haver dotat de costums regis Hèrcul i els seus altres fills, i d'haver-los adornats dels bells sentiments que els han fets il·lustres sota la toga o sota les armes, perquè el perfum de la virtut no s'esvaneix sobtadament quan es diposita en un nou vas, bo o dolent.» Durant molt de temps han estat atribuïts a Lucrècia molts crims i vicis. La seva vida ha donat lloc a tota mena d'especulacions. Però avui en dia, tanmateix, s'estima més probable que fos víctima de les maquinacions polítiques del seu pare. Es casà, en terceres núpcies amb Alfons II de l'Est, duc de Ferrara, una casa nobiliària amb la qual estava molt relacionat Ariosto. La mala fama del seu germà, Cèsar, també li va fer molt mal i potser és injust pintar-la com una figura maleïda.