L'empresa Ghraoui de Damasc

31/03/07 0:00

Des del dinovè pis de la Torre de Damasc -seu de l'empresa Ghraoui- es té una preciosa vista de la ciutat. El jebel Qasium, la part antiga amb la Mesquita Omeia, la zona verda on hi ha el Museu Nacional, el fil que dibuixa el riu Barada, els carrers plens de cotxes fumejant... Tot, tot el món damascè es contempla a mesura que es va entrant als despatxos que hi ha instal·lats a aquest alt edifici situat enmig de la capital siriana. Amb la visió aèria no s'assaboreix la vida que, entre frenètica i pausada, fa moure la ciutat. Tampoc no és el mateix travessar el carrer an-Nasr prop de l'estació Hejaz, que caminar per carrerons secundaris de qualsevol barri antic. A vegades basta estar a un cafè popular per, des de l'ombra intermitent de les enfiladisses de la terrassa, fer retrats mentals de la ciutat que enamora. Des de dalt es veu, però no es viu el moviment humà.

Mirant cap a l'interior del gran despatx es contempla i es coneix la llarga història de la família Ghraoui que, des del 1805, es dedica al comerç. Des de bon començament qualitat i innovació són mots associats a l'empresa. A l'entrada del segle vintè M. Sadek A. Ghraoui donà a conèixer a l'exterior les bones formes de fer sirianes. Ell fou, després d'un viatge a França fet el 1931, un dels primers fabricants de xocolata a l'Orient Mitjà. Fabricants i exportadors, l'empresa ha anat recollint nombroses distincions arribades de Beirut, El Caire, Roma, París, Nova York... Un palmarès que no cessa omple el seu historial de qualitat, de dolçor, de coses bones que es desfan dins la boca.

Quan el 1923 Rosa Regàs passava uns mesos a Síria per escriure un llibre (Viaje a la luz del Cham, Ediciones Destino) va visitar la confiteria Ghraoui i va quedar captivada, tant de la qualitat dels productes com de la qualitat de la família que dóna nom a l'empresa. Al llibre hi reflecteix el feliç encontre, cosa que podrà comprovar i repetir qui visiti Damasc. Des del lluminós despatx de Bassam S. Ghraoui, president de la companyia, parlem de Rosa Regàs, de Mallorca (que ell coneix), del poeta Nizar Qabbani (amic de la família)... Hospitalitat siriana, de primera.