Mor als 88 anys Miquel Brunet, un pintor al marge dels dictats del mercat

L'església dels Dolors de Manacor acollirà avui a les 20.00 hores el seu funeral

Andreu Maimó, Miquel Brunet, Carlos Menéndez i Miquel Àngel Soler al taller de Maimó a Felanitx, on els dos artistes treballaren conjuntament en una col·lecció de litografies.

TW
0

El pintor manacorí Miquel Brunet va finar ahir a les 14.30 hores al seu dominici familiar del municipi de Manacor a l'edat de 88 anys de mort natural després que la seva salut s'hagués vist greument debilitada en els darrers temps. Les despulles de l'artista seran traslladades avui al cementeri del poble a partir de les 16.00 hores i el funeral tindrà lloc avui mateix a l'església dels Dolors de Manacor. Visiblement afectat, el seu fillol Miquel Àngel Soler, que en els darrers temps s'encarregava de cuidar l'artista, el recordava ahir com «una persona alegre i afable» que es mantingué sempre «independent de la fama i dels diners». Soler parlà també «l'esperit crític» del seu padrí respecte dels dirigents de la cultura, com també la seva «passió» pel poble de Manacor. El món del pintor eren, segons Soler, el seus amics, entre els quals s'hi trobaven Rafel Amengual, Rafel Calders, Longino, Llimós, Andreu Maimó o Damià Huguet, així com també els components del Grup Dimecres -nom pres del dia de la setmana en què es reunien a Manacor durant els primers anys 70-, integrat per Amengual, Jim Bird, Llorenç Ginard, Ellis Jakobson, Guillem Jaume, Mestre Oliver i Ritch Miller.

«Miquel Brunet representa en certa manera el triomf de la vocació. Era un home que es bolcava en cada obra que creava al marge de les modes o els dictats del mercat», destacà Joan Carles Gomis, que va ser el comissari d'una de les darreres exposicions antològiques del pintor, que va tenir lloc al Casal Solleric al 2002. «Brunet, amb Mercant, va ser un innovador en el seu temps. La seva pintura era anticomercial i crítica però va ser un home molt respectat pels seguidors de la Nova Plàstica Mallorquina», explicà.

Miquel Brunet va néixer al 1919 a Manacor i des de ben jove es va sentir atret per la pintura. La seva família emperò el volgué fer sastre i per tal que n'aprengués, l'envià a Barcelona, combinà els estudis de sastre amb els de pintura. A partir de 1949 Brunet es dedicà en cos i ànima a la pintura. En la seva primera exposició, que va ser al 1951 a la localitat que l'havia vist néixer, l'artista ja esbossava alguns dels temes més recurrents en la seva obra com ara paisatges o natures mortes. Cap al 1959 tingué el seus flirtejos amb el Grup Tago, però un any després partí a l'Acadèmia de Belles Arts de Madrid.

A partir dels anys seixanta, la seva obra començà a ser coneguda i en la segona meitat ja formava part del Grup Dimecres. Precisament Rafel Amengual recordà ahir el seu company com un «gran amic i persona» que deixa en la seva opinió una obra «molt important». També Llorenç Ginard tingué un bon pensament pel seu amic La seva obra ha estat exposada arreu de les Illes, Madrid i Barcelona. Brunet va ser reconegut amb el Premi Ciutat de Palma de Pintura al 1984, amb El molí i fou Premi Ramon Llull d'Arts el 2003. Al 1990, el Govern balear li organitzà a sa Llonja una gran retrospectiva i la seva darrera exposició va ser una col·lectiva al març del 2006 al Centre d'Art s'Estació. Un dels darrers actes públics en què vérem el pintor fou en l'homenatge que va rebre dels seus amics als 87 anys, el passat juliol a la finca de Sarrella.