La guerra vista per George Baker (1938)

Miquel Ferrà i Martorell29/03/07 0:00

Els diaris locals de tal dia com avui publicaven la nota següent: «Mallorca fou bombardejada trenta-sis vegades pels rojos. L'aviació roja realitzà des del 23 de juliol fins al 31 d'agost de 1936 vint-i-tres raids aeris sobre Palma, els pobles de l'illa i Eivissa. En aquests bombardejos es produïren seixanta-una víctimes , entre morts i ferits, exactament dinou morts i quaranta-tres ferits. Els avions volaren sobre la ciutat, alguns dies tres vegades, i hi produïren nombrosos desperfectes. El 31 d'agost es presentaren sobre Palma tres avions marxistes i pintats amb els colors nacionals bombardejaren Artà i hi produïren onze morts. El desembre de 1937 bombardejaren dotze vegades Palma, els pobles i Eivissa. Tots els bombardejos sobre Mallorca foren ordenats primer per largo Caballero i després per Negrín; produïren un total de 3 14 víctimes, d'elles 108 morts i 206 ferits». La contrapartida eren els aparells de l'Aviació Legionària italiana, que a Catalunya eren coneguts com «els avions que vénen de Mallorca» i que causaren, també, gran danys i víctimes innocents. Un original i celebrat poeta britànic, George Barker, del qual ens parla el crític literari d'aquesta mateixa nacionalitat Paul Potts, va viure intensament aquell drama principalment translladat a la població infantil. Moltes de les bombes que caigueren sobre la capital balear toparen amb calçades, murs i edificacions de la zona de les avingudes de l'Eixample i de la plaça de Sant Antoni.

D'aquella destrossa i d'aquells cadàvers, se'n varen treure nombroses fotografies, algunes de les quals anaren a parar a mans de periodistes estrangers. El poeta anglès havia dedicat uns versos a un infant mort, dins el bàndol franquista, en aquelles circumstàncies. Però en veure una fotografia, encara més dramàtica, d'una criatura destrossada a Barcelona per un d'aquells artefactes aeris, composà la seva «Elegi on Spain» i aquí Potts ens diu que nom és el llenguatge poètic és capaç de travessar línies bèl·liques enfrontades. «La gran cosa sobre la feina d'un veritable poeta -segueix explica nt Potts- és l'atmosfera que és creada dins la ment del lector. És tan difícil de definir-ho com d'oblidar-ho. És el gran desafiament pel que fa a la tècnica i l'estil però només se'ns pot fer un ús eficaç quan es tracta d'una part integral del sentiment i del pensament, factors que enlairen la tasca poètica... Un bon dolent poeta és més un artista que un dolent bon poeta. Amb això vull dir que Barker no és una tassa de te per a tothom, encara que sigui bon te, de veritat».