Sa fàbrica de cotxos (1921)

Miquel Ferrà i Martorell28/03/07 0:00

Eren enllestides a l'avinguda aleshores anomenada d'Estanislao Figueras les obres d'una fàbrica, en aquells dies, de la primavera del 1921, ben singular. Es tractava d'una indústria, no massa gran però amb molta ambició, per produir automòbils. Aquesta seria propietat de Lacy Ribas i del mecànic francès Alfred Ouvrarte. El negoci era arriscat. La producció duia fortes despeses i els preus del producte eren molt alts. Així i tot, la cosa va anar endavant. La majoria d'aquells vehicles circulaven per l'Eixample i les carreteres de l'Illa en competència amb els nombrosos cotxes de cavalls i altres molts carruatges privats o públics. De diferents marques d'automòbils se'n podien veure pels carrers un parell de centenars i el bon observador en sabia distingir el tipus de carrosseria: el torpede, el coupé-limousine i el cabriolet. Recorrien en aquells anys 20 els carrers i avingudes de Palma, l'antiga i la nova, prestigiosos viatgers escriptors que volien associar el confort automobilístic al paisatge mallorquí.

Un d'ells era Frederic Chamberlin, que no cal confondre amb el llinatge dels polítics britànics Joseph i Neville Chamberlain, però home molt apropat a la monarquia anglesa i la seva història com ho demostren les seves obres: The private character of Queen Elizabeth, The sayings of Queen Elizabeth i The wit and wisdom of Queen Bess. El seu llibre The Balearics (1927) degué ser una excepció en la seva temàtica habitual. Sembla que per recórrer Mallorca tingué un automòbil de lloguer a la seva disposició, un vehicle que pertanyia al Grand Hotel, i que li va permetre conèixer més racons del que era costum en qualsevol visitant estranger. A Palma va assistir a un dels darrers espectacles de tauromàquia a la plaça vella, puix ja s'havia de començar a construir el Coliseu Balear. Va veure també algun partit de futbol i afirmava que aquest esport «és ara mateix el joc preferit dels mallorquins, i ningú que contempli com hi juga el jovent de l'illa pot posar en dubte que aquest arribarà a adquirir prou experiència per competir en els principals tornejos internacionals...». Chamberlin va voler incidir en tots els aspectes del país; geografia i història, clima, caràcter de la gent, arquitectura, divertiments, flora, folklore... Les comparances amb la Riviera francesa hi són freqüents: semblant clima, semblants turistes, semblants costums populars...

I parlant d'automòbils, no ignorà Chamberlin l'horrorosa mort de la que fou, en el teatre, una de les seves dansadores preferides: no menys enamorada dels països mediterranis: Isadora Duncan (San Francisco, 1878-Niça, 1927), que amb les seves innovacions i improvisacions, en oposició a l'expressió acadèmica i a les formes clàssiques del ballet, va influir en la dansa moderna. Morí estrangulada quan s'enredà el seu llarg xal en una de les rodes del cotxe esportiu Bugatti que conduïa.