«Un poema és com una galàxia que s'acaba d'emancipar de l'Univers»

Els (in)continents eufòrics «són tres llibres en un», comenten. Hi podam trobar La Bellesa Turbo, d'Emili Sánchez-Rubio; Exercisis aristocràtics de Jaume C. Pons Alorda; i Tanatoris, de Pere Perelló. Tot i ser estudiant de Belles Arts, amb 24 anys, Emili Sánchez-Rubio es defineix com a poeta de professió, ja que «no és cap hobbie, va molt més enllà, és una expressió vital». Del mateix parer és Jaume C. Pons, de 23 anys i estudiant de Filologia Anglesa, que ens remet a les paraules del seu company quan aquest afirma: «Som dels qui pensen que el poeta hauria de viure perennement enamorat». El motiu és que, com confirma Pons, «tot incita a enamorar-te de tot i la poesia surt sempre de l'amor».

Lluny de la literatura, la poesia es converteix, segons aquests dos joves, en el que els francesos anomenen je ne sais quoi, ja que «la literatura i la poesia només coincideixen en l'ús de les paraules», comenta Sánchez-Rubio, i conclou «un poema és una galàxia que s'acaba d'emancipar de l'Univers». La presentació a la llibreria Quart Creixent serà demà a les vuit del vespre, a càrrec de Margalida Pons i de Toni Artigues. Els (In)continents eufòrics ja s'ha presentat a la Mostra de les Arts de la Paraula a Abrera (Barcelona), i a la UIB.