26/03/07 0:00
TW
0

J. CABOT. Palma.
The Magnetic Band, amb un disc nou al carrer, és un grup estrany de l'escena balear. Viuen a Alcúdia i amb prou feines tenen relació amb cap altre grup. Treballen allunyats de tot i seguint unes directrius pròpies que prenen com a referència bandes com Tortoise, Yo La Tengo i American Analog Set. També als Talk Talk de Spirit Of Eden, la seva música és una bassa d'aigua, sona plàcida i lànguida, però en el fons amaga sempre una reflexió, entorn de l'estètica, l'amor i la vida, oberta a lectures diferents i de vegades contradictòries.

En el seu primer disc llarg reflexionaven sobre l'art i el control de masses. How To Be A Hypnotist (Primers Pasitos, 2004) és un dels millors discs que han aparegut a les Illes durant els darrers anys, i ara publiquen amb el mateix segelLove Science, àlbum en el qual es comparen l'art i la ciència.

Art i ciència
«La idea era mostrar la relació entre la ciència i l'art. No són mons tan separats», comenta Nacho Garrido, cantant i guitarrista del grup. «En realitat són diferents cares de la mateixa moneda. De vegades la ciència ha de recórrer a conceptes poètics per donar forma a les teories. És una paradoxa, però algunes teories són millors que altres pel simple fet que són més simples, més belles. El mateix passa amb la música i amb l'art: hi ha teories científiques sobre allò bell, càlculs pitagòrics sobre l'harmonia i la mètrica en la poesia».

De fet, aquell joc entre conceptes contradictoris comença amb la primera cançó del disc, titulada Love Science: «Jugàvem amb això. Potser hauria d'haver estat poesia contra ciència, però no quedava tan bé. Sota el concepte d'amor també s'amaguen conceptes científics sobre les hormones». Dues dialèctiques diferents que, tanmateix, solen acabar trobant-se i que en mans de The Magnetic Band serveixen per donar forma a un discurs d'actualitat constant. De fet, vivim en un món cada vegada més tecnificat, en el qual alguns es resisteixen a admetre certes teories científiques i ressusciten pors atàviques. «És veritat, però passa que al final la ciència també s'ha convertit en una idea moral, en una religió». Respecte del primer treball, The Magnetic Band ha variat poc les seves directrius. Encara apostant per un rock atmosfèric en el qual cada vegada tenen més presència els sintetitzadors i els drones. «Crec que des del punt de vista formal és un disc molt diferent. Fins i tot el disseny, molt més de fanzín, com si el copiàssim nosaltres mateixos. De totes maneres, el concepte és una cosa que s'ordena a posteriori, quan tot va prenent forma. Allò de les idees és important sempre que se sustenti sobre la música. Però per a nosaltres és important que els nostres treballs ofereixin diferents nivells de lectura i que s'hi pugui gratar més endins del que es veu a simple vista».

La mateixa setmana que el seu àlbum nou es posava a la venda han actuat a França, en el Festival Trasporti Marittimi de Livernon i a Bordeus. «Ha estat molt bé, de ver. Podem comprovar que és cert, això que diuen que a fora els tècnics de so són millors i que la gent hi posa més atenció. Per a nosaltres ha estat un fet molt simbòlic poder sortir d'Espanya».

També preparen un altre treball llarg, que enregistraran al seu propi estudi.

«Ara ja l'acabam de perfilar. El disc nou serà molt diferent, un pas nou, un estil nou i un concepte nou», avancen els alcudiencs. És el que passa quan en un grup hi ha algú que ha fet la carrera de filosofia. Solen pensar més del que seria recomanable i solen fer bons discs.