Descrivia l'autor clàssic costumista Miquel dels Sants Oliver el barri que, vorejant l'avinguda Alexandre Rosselló, va des del cantó dels Caputxins, de la plaça d'Espanya, al carrer de Llorenç Vicens, prop de la Mercè. Aferrat a la muralla, des del bastió d'En Sanoguera cap a la plaça d'Alexandre Jaume, aquells suburbis, que les reformes de l'Eixample convertirien en obra moderna, foren anomenats, amb l'humor i la ironia que acompanyen una prosa rica i flexible, amb inevitables accents emocionals, «Es Colomer». Deia que era la zona més malsana de la capital però també la més pintoresca i que ja tremolava el dia que el projectat Eixample s'hagués de convertir en obra després d'abatre pisets amuntegats, gerreries ruinoses, teuleres plenes de fum, amidonaries i un escorxador.
«Res més hermós-afirmava-que aquella irregularitat. Terradets que fugen de sa teulada; teulades que donen s'esquena perqué s'enfil un galliner; porxos que se barallen d'estar tan acostats; castellets de cartes que pugen un damunt s'altre o que s'apreten i fan oli; portals, reixilleres, forats moixers i finestrons...Llavors, sa part decorativa...Rosaris i enfilalls de pebres vermells que s'assolellen; es test de donzell a cada balconet; sa passionera que s'enfila pes claus ganxos aficats; es botilet des bàlsam a cada finestró; sa gàbia amb els passarell; es gall de brega entre llistons, i, pertot, s'estesa de roba blanca, mentre gisquen ses corrioles i cantussegen ses planxadores o ses mestressetes». Aquest quadre, en nom del progrés urbà, fou transformat en carrers amples i rectes, habitatges dignes i cases comercials de prestigi. I entre tals immobles, alguns exemplars «Art Nouveau» que enriquiren l'entorn. Però no a tothom agradaven aquestes simetries i així l'escriptor parisenc Pierre Lavedan, professor de la Sorbona, que havia visitat Mallorca el 1935, explicava que amb aquestes obres de l'Eixample, «Palma ha deixat lloc a un cercle de boulevards monòtons i polsosos...Fora del casc antic l'espectacle és sovint avorrit: construccions mediocres, banals més que francament lletges...».
Però només era un punt de vista. Segur que ningú enyoraria el «colomer». Curiosament, en el segle XV, el que és avui el solar on hi ha el convent dels Caputxins, era el bordell des Camp de Sa Llana, un terreny que pertanyia a la Ciutat en virtut d'una donació feta per Fra Dalmau de Malla, comandador del Temple. Els jurats l'havien tancat amb alts murs de pedra i hi promogueren l'edificació d'hostals i casalots amb alcoves, tal com s'havia fet a Roma, puix que aquella política, diríem, «higiènica», era, pròpia, segons els impulsors, de poblacions «ben instituïdes e governades». Treure del recinte «alguna dona errada, de vida perniciosa» era un fet castigat amb pena de mort. La literatura, entorn al tema i època ens ofereix «La lozana andaluza», la novel·la de Francisco Delicado (1528). Dins l'ambient llibertí de la Roma de començaments del XVI, una dona de Còrdova hi exerceix oficis de cortesana, relacionant-se amb personatges molt diversos. Obra realista, amb un erotisme explícit, quasi un cas únic a causa de les repressions i censures inquisitorials.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.