Francesc Ribera 'Titot': «Si hi ha cap missatge en aquest nou disc és el d'Aquí no es rendeix ningú!»

Francesc Ribera, "Titot".

TW
0

Unes vacances de 15 dies el novembre passat a Mallorca varen servir a Francesc Ribera Titot per començar a moure fils i «organitzar» la festa Avorigen, que tindrà lloc avui vespre a l'Institut Ramon Llull de Palma, a partir de les 19.00 hores. «No puc parar de ser activista. Durant les dues setmanes que vaig passar aquí, ja vaig assistir a les reunions de Som Ràdio i els vaig proposar fer aquest concert», comenta l'exlíder de Brams, que arriba a Palma per presentar el seu nou grup, Aramateix.

-Els darrers anys de Brams varen ser els millors de la banda, quan més gent i més concerts teníem. Però ja portàvem 15 anys i no volíem acomodar-nos a la rutina. No volíem haver de fer versions de nosaltres mateixos i viure de les cançons de sempre. De manera que decidírem tornar a començar. Tornar a créixer des de zero.
-Com ha estat el canvi de Brams a Aramateix?

-I quin ha estat el canvi més substancial?
-Teníem ganes de fer una cosa nova. Però en un panorama on ja està tot inventat descobrírem que quedava una cosa per inventar: utilitzar els elements i la sonoritat de la cobla, de la sardana, per donar força a la música. Tenim una base de rock: baix, bateria, guitarra; i una secció de vents formada per fiscorn, tenora, trible i trompeta. El que molta gent pensava que ens feia carrincló o provicià, ara ens permet inventar, i no hi ha ningú més modern que el qui inventa.

-Però continuau amb l'ànima rebel?
-Jo no pretenc deixar de ser un forjador del món, ni em vull convertir en un usuari del tot plegat. Si hi ha cap missatge en aquest disc, és Aquí no es rendeix ningú! Perquè una cosa és canviar la retòrica o els timbres i una altra de molt diferent és canviar d'ideologia, i jo cada dia em sent més reafirmat en els meus somnis.

-El fet que en aquest disc musiqueu poemes de Martí i Pol, Papasseit o Pere Quart, és una manera de demostrar la flexibilitat de la llengua catalana?
-Això és una manera de reivindicar la cultura. Però no és propi de nosaltres, sinó que és de la cultura mediterrània en general, que dóna més valor a les lletres.

-El vostre nom mateix, és un poema de Martí i Pol, no?
-«Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un pròposit que no tinc i em poso a apedaçar. (...) Posem-nos dempeus altra vegada, que se senti la veu de tots, solemnement i clara, cridem qui som, i que tothom ho escolti, i en acabat, que cada u es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot està per fer, i tot és possible».