El desglaç de la plataforma antàrtica revela nous éssers

El fons era inaccessible des de feia més de mil anys

TW
0

El desglaç de les plataformes antàrtiques Larsen A i Larsen B ha permès a un equip espanyol estudiar la fauna d'uns fons marins inaccessibles per a l'home des de feia més de mil anys i descobrir que els fons bentònics són molt més rics i diversos del que es pensava. Segons explicaren en roda de premsa els investigadors del CSIC Enrique Isla i Josep-María Gili, l'objectiu del seu projecte, «Climant», és estudiar l'«acoblament» que es produeix a l'Antàrtida entre el fons marí (bents) i la columna d'aigua (pèlags). El que més va sorprendre els científics fou descobrir que el fons marí en aquesta plataforma continental era molt més ric i divers en animals bentònics del que tenien previst, ja que fins al moment es pensava que «l'ecosistema antàrtic era més lent». Entre les espècies trobades durant la campanya hi ha ascídies, d'aspecte semblant a tubs de plàstic, i holoturies, similars als llimacs, que pel que sembla són els primers grups a arribar a les zones despoblades.

En alguns llocs aquestes comunitats d'animals cobreixen gairebé per complet el llit marí. A més, trobaren crinoideus pedunculats, animals els braços dels quals s'estenen en forma de palmera, que fins ara eren associats a mars profunds, «cosa que indueix a pensar que les condicions ambientals existents davall les plataformes de gel són semblants a les que hi ha al mar profund», explicaren els científics. Els desglaços i els conseqüents despreniments d'icebergs per si mateixos no es poden considerar negatius.