Angelina, esposa del cavaller Roderic Ferran, instal·lava el seu tenderol de venda de formatges i altres queviures a la Plaça de Sa Quartera, lloc acostumat i autoritzat pels Jurats del Regne. Si el trast estava els dissabtes sota la porxada, puix que les cases eren porticades, no havia de menester altra cosa que un petit taulell, però els altres dies a la part exterior del recinte.
Segons les ordinacions, el botiguer que emprava mesures prohibides era castigat amb una multa de no menys de seixanta sous i la mercaderia requisada. Les vendes tenien lloc passades les tres del capvespre. D'acord amb totes aquelles disposicions, les dues castes de formatge més comunes eren les de llet d'ovella i llet de cabra. Les peces de l'una i l'altra havien d'estar separades i el botiguer havia d'advertir al comprador quin amuntegament era de cada naturalesa. Però com era possible que la tal Angelina, muller de persona de llinatge honorable fos esdevinguda simple botiguera? La resposta estava en la pròpia concessió a la dama per part del rei Pere III, el qual li atorgava el permís de vendre en el mercat per tal que no hagués d'anar a demanar almoina per tota la Ciutat, puix en cas contrari moriria de fam. El motiu d'aquella decisió reial era que el marit, Roderic Ferran, en la guerra que el monarca havia mantingut de 1362 a 1369, havia perdut les dues mans. Recordem que en aquest període es desenvolupà la lluita dinàstica entre Pere I de Castella i el seu germanastre, Enric II de Trastàmara. Aquest tingué l'ajut d'Aragó i també per les tropes franceses que comandava Beltran du Guesclin. Després de l'assassinat a Montiel del rei de Castella, el 1369, Enric obté el poder. Mentrestant el tal Roderic havia caigut presoner dels partidaris de Pere I i fet un judici contra ell i altres captius, a la localitat d'Arborea, fou sentenciat al càstig de ser-li tallades ambdues mans.
Tot seguint amb les ordinacions que afectaven la tal Angelina, estava prohibit al botiguer del mercat tenir queviures amagats a casa seva i, quan un comestible no estava en bones condicions de consum, el client podia reclamar i aconseguir-ne el bescanvi o en tot cas els diners entregats. El botiguer, tanmateix denunciat, s'obligava a destruir la mercaderia defectuosa.
Així doncs, entrava Angelina a formar part d'aquell «gremi» medieval dels botiguers formatgers, acostumant-se al regateig del mercat. En un altre article, aprofitant que pot fer igualment ressò d'aquestes dates i d'aquest tema, ampliarem aquestes informacions sobre un producte gastronòmic que ens honora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.