La novel·la negra catalana passa per un moment de brillant salut
en l'àmbit de la creació i no tan brillant a nivell d'indústria.
Però a la seva normalització s'hi ha d'afegir un element més:
l'aparició, en forma de llibre, del primer assaig seriós de tipus
històric que pretén analitzar què ha estat aquest fenomen i aquesta
manifestació de cultura popular abans del 2000. Adolf Piquer i Àlex
Millán són els responsables de Catalana i criminal, publicat per
Documenta Balear i que s'ha presentat a l'Espai Mallorca de
Barcelona.
La trobada amb Piquer es va convertir en una lliçó sobre la
novel·la negra en català i sobre els motius que l'havien
propiciada. D'aquesta manera, Piquer, professor de la Universitat
de Salamanca, va fer un repàs exhaustiu dels inicis del gènere i la
seva conversió de policíaca a criminal, i va explicar que «a finals
dels anys vint ja trobam algunes novel·les policíaques escrites en
català que després varen ser parodiades per Mercè Rodoreda a Crim,
una de les cinc primeres novel·les que l'autora va bandejar».
En el recorregut cronològic, Piquer va remarcar el cop que
suposaren la Guerra Civil i la dictadura, per passar després a
explicar la trajectòria dels pioners del gènere. Segons Piquer,
l'exili de Tasis va ser un dels fets fonamentals per a la
introducció del gènere a casa nostra, i va subratllar que «encara
queda per fer un estudi ben complet de les altres vessants de
Tasis, un dels nostres intel·lectuals més importants i més
injustament silenciats», va explicar.
Com que bona part del treball va néixer d'un projecte de fi de
carrera d'Àlex Millán sobre Jaume Fuster «que jo li vaig dirigir»,
la trajectòria de Fuster va centrar bona part de la conversa. En
bona mesura era lògic que fos així, peruè ell va suposar el nexe
d'unió entre aquests dos predecessors i l'anomenat boom de la
novel·la negra en català, que es va viure essencialment entre
finals dels vuitanta i el primer lustre dels noranta, i en la qual
va estar ben implicat Fuster.
El problema de la versemblança, de la creació d'un argot propi i
les relacions de la novel·la negra i els mitjans audiovisuals,
també foren tractats per Piquer, que va acabar la seva intervenció
assegurant que tenia «fortes esperances» en el gènere i en la seva
normalitat, després de veure el que s'havia fet durant els darrers
anys. «La indústria ja és una altra història».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.