Adolf Piquer imparteix una lliçó de novel·la negra a l'Espai Mallorca

La trobada amb Piquer es va convertir en una lliçó sobre la novel·la negra en català i sobre els motius que l'havien propiciada. D'aquesta manera, Piquer, professor de la Universitat de Salamanca, va fer un repàs exhaustiu dels inicis del gènere i la seva conversió de policíaca a criminal, i va explicar que «a finals dels anys vint ja trobam algunes novel·les policíaques escrites en català que després varen ser parodiades per Mercè Rodoreda a Crim, una de les cinc primeres novel·les que l'autora va bandejar».

En el recorregut cronològic, Piquer va remarcar el cop que suposaren la Guerra Civil i la dictadura, per passar després a explicar la trajectòria dels pioners del gènere. Segons Piquer, l'exili de Tasis va ser un dels fets fonamentals per a la introducció del gènere a casa nostra, i va subratllar que «encara queda per fer un estudi ben complet de les altres vessants de Tasis, un dels nostres intel·lectuals més importants i més injustament silenciats», va explicar.

Com que bona part del treball va néixer d'un projecte de fi de carrera d'Àlex Millán sobre Jaume Fuster «que jo li vaig dirigir», la trajectòria de Fuster va centrar bona part de la conversa. En bona mesura era lògic que fos així, peruè ell va suposar el nexe d'unió entre aquests dos predecessors i l'anomenat boom de la novel·la negra en català, que es va viure essencialment entre finals dels vuitanta i el primer lustre dels noranta, i en la qual va estar ben implicat Fuster.

El problema de la versemblança, de la creació d'un argot propi i les relacions de la novel·la negra i els mitjans audiovisuals, també foren tractats per Piquer, que va acabar la seva intervenció assegurant que tenia «fortes esperances» en el gènere i en la seva normalitat, després de veure el que s'havia fet durant els darrers anys. «La indústria ja és una altra història».