Miquel Ferrà i Martorell18/03/07 0:00
TW
0

«El tren, sortint d'una corba, sorgia de sobte. Dins la fosca de la nit el farol vermell col·locat a la devantera de la màquina produïa la il·lusió d'un ull sagnant, i sobre els rails es veien bellugar-se dos llums més, avançant amb rapidesa... La gran massa prengué forma concreta. La màquina, amb els seus fanals i l'incandescent braser de la seva caldera, oferia un aspecte fantàstic... El

terra tremolava... Gràcies als fanals de poderosos reflectors col-

locats en la part anterior de la locomotora, el fogoner, inclinat cap a fora, havia vist des de la màquina, en el focus de la llum, una figura ombrejada, una forma humana ajaguda sobre la via... De seguida, i sense tenir cura ni tan sols d'avisar-ne el maquinista, havia donat contravapor fent alhora funcionar els frens, i el tren s'havia aturat en el precís moment que els escombraneus quasi fregaven ja el cos de la víctima...»

Aquest fragment literari correspon a una pàgina de la novel·la que porta per títoLa volta al món de dos pillets, dels escriptors francesos de literatura juvenil A. Galopin i H. de la Vaux. La llarga narració ens convida a seguir les aventures i desventures de dos al·lots, gairebé adolescents, que recorren el planeta. Una lectura de jovenesa, que novament recreada ens podria convidar a la contemplació, dins la nova estació intermodal de la Plaça d'Espanya, sobre la via morta d'una de les andanes, d'una locomotora històrica amb el seu vagó correu de fusta, exemplar únic, el més antic d'Espanya que es conserva. Dins la grandiositat subterrània del nou recinte ferroviari, entre el modern tren metropolità i els altres ferrocarrils que es dirigeixen als punts de destí de la part forana, aquest trenet de museu cobra encara més interès.

Es tracta d'una locomotora Baldwin, número 6, «Landaluce», tanc, tipus 1-3-1, «Pradera», de l'any 1919, fabricada a Philadelphia, Estats Units, sèrie 52.657, de quaranta tones, i funciona amb carbó mineral, amb dos motors, de vapor reencalentit que li proporcionen 2000 CV de potència. Utilitza un compressor «Westinghouse» per a alimentar els frens d'aire comprimit. Té la seva història particular. Treballà al llarg de setanta anys com a tren carboner per al transport de vuit-centes tones de material a la regió del Bierzo i al servei de la Companyia Minerosiderúrgica de Ponferrada.

Fidelment restaurat, amb els seus metalls relluents, les seves peces de coure i llautó, és una gratificant curiositat per a tots aquells que estimen l'arqueologia industrial.

Pel que fa al vagó correu, amb els seus nombrosos detalls del segle XIX, igualment renovellat, n'hem de dir que igualment s'ha fet una magnífica aportació a l'esmentada pedagogia.