Miquel Melià diu que «exigir l'obligació de saber català és com ser de la ETA»

El director general de Política Lingüística del Govern ho afirmà dimarts a Barcelona

La imatge recull els integrants de la taula rodona i el públic congregat.

Sebastià BennàssarBarcelona16/03/07 0:00

No corren bons temps per a la política de guant blanc, i el tema lingüístic cou. La darrera mostra la vàrem poder veure dimarts vespre a l'Espai Mallorca de Barcelona quan el director general de Política Lingüística del Govern balear, Miquel Melià, va assegurar que «exigir l'obligació de saber català és com ser de la ETA». El director general estava assegut a la tribuna del públic en el debat de política organitzat per Sa Sargantana. Quan el debat estava a punt de concloure, Melià va demanar la darrera intervenció des del públic i es va dirigir a un jove que abans havia interrogat durament el representant del PP Fernando Rubio sobre aquestes qüestions per lloar tot el que havia fet el Govern balear en matèria de política lingüística, i va assegurar que «exigir l'obligació de saber català és ser de la ETA». Des del públic s'havia insistit als ponents del PP i d'Unió Mallorquina (Josep Lliteres) en la necessitat d'explicar «per què l'estatut consignava i permetia la presència de ciutadans de primera i de segona en matèria lingüística quan el català fa vuit segles que es parla a Mallorca i el castellà només 50 anys». Rubio va defensar que l'Estatut no feia ciutadans de primera i de segona per aquesta qüestió, i va explicar que el Govern «està encaminat a un model multilingüe». Per la seva banda, Lliteres va remarcar que a la política insular mallorquina i des del Consell s'està «fent tot el possible perquè el català sigui una obligació».

Les respostes no varen satisfer el públic, que va continuar insistint en la qüestió. El diputat Eduard Riudavents, del Partit Socialista de Menorca, va assegurar que, «efectivament, tant tu com jo som ciutadans de segona a les Illes Balears com tots els catalanoparlants», i va recordar que la seva formació havia fet més de 300 esmenes a l'Estatut, entre les quals la proposta de redactat: «la llengua catalana, en el seu caràcter d'idioma oficial, tindrà a tots els efectes, a l'àmbit territorial de les Illes Balears, la mateixa consideració que la llengua castellana». La proposta «no va ser acceptada pels populars, i mira que era tova». Va ser just després quan Melià va demanar el torn de paraula i va obrir la caixa dels trons. Les seves paraules li varen valer dures rèpliques des de la taula dels ponents i una esbroncada general del públic. Per sort el debat es va acabar just allà, mentre el diputat Fernando Rubio del PP veia que tota la feina que havia fet durant més d'una hora se n'anava en orris per culpa del minut de glòria del director general de Política Lingüística.