«Las alas de la vida», una pel·lícula sobre la vida i l'esperança arriba al Renoir

Tot i ser gallec, Carlos Cristos està afincat a les Illes des de fa ja molts d'anys on s'ha casat amb una mallorquina, també metgessa, i ha exercit la medicina familiar en els centres de Camp Redó, Son Sardina i Bunyola. Joan Pou, president de la Societat Balear de Medicina Familiar, afegí que «Cristos ha estat molt valent i ha fet una gran contribució a la Medicina», «un dels grans mèrits del film és que, més enllà de diagnòstics i tractaments, parla del que hem de fer quan la malaltia ens guanya la partida». Darrere Las alas a la vida hi ha més de 3 anys de seguiment i 70 hores de gravació en les quals es pot veure l'evolució de la malaltia del metge, però també on es domostra «com es pot ser feliç dins una gran desgràcia i com Carlos aconsegueix fer extensible aquesta felicitat a tots els que estan al seu voltant» comentà el director.

Segons l'esposa del metge, la pel·lícula ha estat també la millor medicina per a Carlos, ja que «el fet de ser-hi, de pensar-hi i de fer-la li ha donat molta vida». De fet, la idea del film fou del mateix metge. En un principi, la intenció era fer-ne un reportatge per al programa Informe Semanal, tot i que, un cop visualitzat el material, optaren pel llargmetratge. Las alas de la vida ha estat ben reconeguda per la crítica i per tot el públic que ja ha tingut l'oportunitat de veure-la. El primer reconeixement arribà a la LI Semana Internacional de Cine de Valladolid, el passat mes d'octubre, amb el Primer Premi a la millor pel·lícula documental. Després, fou el premi especial Tirant de la Quinzena de l'audiovisual valencià, on fou també reconeguda per la seva qualitat cinematogràfica i humana. La prova de foc, la projecció davant el públic, també l'ha superada amb escreix ja que, en una preestrena a València, aguantà 10 setmanes en cartell. Pel director, el secret està «en el boca a boca. De bon principi fa por anar-la a veure fins que algú et diu: vés-hi, que n'eixiràs amb un somriure».