Meretrius mallorquines a «La Lozana» (1524)

Miquel Ferrà i Martorell13/03/07 0:00

Francisco Delicado escriví i acabà la novel·la La lozana andaluza a Roma, el 1524, i quatre anys després la publicava a Venècia. A la primera edició no hi figura nom d'autor ni d'impressor. Delicado justifica l'absència del seu nom perquè era capellà. De la primera edició en degueren arribar a Espanya molt pocs exemplars i per això no figurava en els repertoris, arxius, inventaris o fitxers de biblioteques i bibliòfils fins en temps moderns. És, però, evident que la Lozana Andaluza és un clàssic que barreja de vegades el cinisme amb un llenguatge molt ric, diríem col·loquial, de gran sabor i color. Ens conta com era el clima dels prostíbuls a la Roma dissoluta i alhora magnificant renaixentista. Mil personatges de la ciutat dels papes, cortesanes, mercaders, jueus, servents, nobles i nombroses criatures «picaresques», fan la seva vivíssima desfilada, retaule de costums i de fets amb rerefons històric i realista...

«Sabeu, senyora, que la meva àvia m'ensenyà a guisar fideus, panades, alcuscús amb cigrons, arròs sencer, sec o greixós, raoles rodones i assaonades amb culandre verd...». Una taula que es veia freqüentada per aquell univers de cortesanes que el «mamotreto XXI» anomena per nacionalitats, quan algú demana si són totes de Roma. N'hi ha, respon Balij, de per tot arreu, castellanes, basques, cantàbriques, gallegues, asturianes, toledanes, andaluses, granadines, portugueses, navarreses, catalanes, valencianes, aragoneses, MALLORQUINES...». I tornam al rebost i a un tal Mont, que en el mamotreto LVIII ens explica com un carregament de queviures és entregat a la Lozana, dels quals en fa inventari: «Són quatre tonells o botes que heu de fer portar a la vostra casa. Aquest és de sèmola i aquest altre de fideus sicilians, i aquest de tàpares alexandrines, i aquell d'ametles ambrosines, i preniu, ve't ací dos cofins de panses d'Almuñecar que em donà el provisor de Guadix; veniu aquí, veniu i despenjau dos pernils i dues cansalades, i de la guardarrobes, dos formatges MALLORQUINS i dos parmesans, i tot plegat, apressadament, ha de ser portat a casa seva...»

Pel que fa als jueus, explicava un tal Ramp: «Anem-hi i ho veureu; aquesta és la sinagoga dels catalans, i aquesta d'allà baix és de dones, i allà són alemanys, i l'altra és de francesos, i aquesta de romanesos i italians, que són els més ignorants dels jueus, que s'apropen més als gentils i no coneixen prou la seva llei; més saben els nostres espanyols que tots els altres, perquè entre d'ells hi ha lletrats i rics, i són gent de gran saviesa...». Una Roma tan curiosa com divertida, segons Mossèn Delicado.