Miquel Ferrà i Martorell12/03/07 0:00
TW
0

Sigrid Undset (Kalundborg, Dinamarca, 1882-Lillehammer, 1949), centrà les seves primeres novel·les en els problemes femenins, però la seva ben guanyada fama fou en bona part deguda a la qualitat de les seves novel·les històriques, la majoria d'ambient medieval. Nascuda de família protestant, es convertí el catolicisme el 1925 i les seves noves creences religioses aparegueren reflectides en obres com la biografia de Santa Caterina de Siena, publicada pòstumament el 1951 i que és una de les millors aportacions al tema del misticisme heroic. El 1928 li era concedit el Premi Nobel de Literatura. Sens dubte va saber reflectir magistralment la personalitat d'aquella monja escriptora. Caterina de Siena o de Sena, religiosa dominica italiana (Siena, 1347-Roma, 1380), doctora de l'Església, que dirigí bona part dels seus esforços a lluitar contra el gran cisma d'Occident. Va convèncer Gregori XI per tal que abandonàs Avinyó i s'instal·làs a Roma. Les seves profundes experiències místiques restaren plasmades en el seu llibre De la doctrina divina. L'església i convent de les dominiques de Palma fou posat, l'any que foren fundats, el 1659, sota la seva advocació.

Abans però que les religioses, seguidores de la santa, prenguessin carta de natura a Mallorca, ja hi havia hagut d'alguna manera, una anterior connexió. Ho conta Sigrid Unset, referint-se a un altre personatge femení d'endurit caràcter, la reina Joana I d'Anjou, més coneguda com Joana de Nàpols, nascuda en aquella ciutat el 1326 i morta a la Campània, vila d'Aversa, el 1382, assassinada per ordre del seu cosí i hereu Carlo di Durazzo. Es va casar quatre vegades, una d'elles amb el nostre Jaume IV o Jaume de Mallorca, que s'hi maridà malgrat la diferència d'edat que existia entre tots dos. Ella tenia aleshores trenta-sis anys i ell no n'havia complert trenta. Dona molt bella, sensual, de freda reflexió i gran cultura, la qual havia adquirit en bona part a causa de les seves relacions amb el poeta Petrarca. Els anteriors consorts moririen assassinats, però això no féu desistir Jaume de Mallorca de cercar pel mitjà del matrimoni una aliança que el dugués a recobrar els territoris perduts de la Corona mallorquina. Tanmateix, el gran amor de Joana fou el príncep Carles Ulfsson, de Suècia, que veia l'home més hermós del seu temps. Amb cec enamorament mogué tots els fils possibles per aconseguir que el nòrdic caigués en els seus braços. I aquesta vegada, lluny de morir assassinat, com els seus marits (Jaume de Mallorca, també en estranyes circumstàncies, a Sòria), va caure sobtadament malalt de febres, i morí al cap de dos dies. Santa Catalina de Siena, que mantenia activa correspondència amb la reina Joana, no deixà d'aconsellar-la, mots que no ablanirien, tanmateix, aquell cor de dona endurit per les intrigues d'Estat i d'alcova: «Ai, jo us dic amb tota la pena de la meva ànima, ja que de tot cor desitjo la vostra salvació, que si vós no canviau i deixau de banda aqueix error i tots els altres, us castigarà l'Altíssim Jutge de la mateixa manera que castiga tots els que pensen sublevar-se contra l'Església. No espereu el dia del càstig, ja que és difícil resistir la justícia de Déu. Vós haveu de morir, però no sabeu quan.»