'Barcelona & Modernity' exhibeix l'obra d'artistes que deixaren petjada a l'Illa

L'exposició es mostra al museu Metropolitan de Nova York fins al 3 de juny

«Laboratori de la Galette», de Santiago Rusiñol (1890-1891). Fotos: MNAC.

TW
0

The Cleveland Museum of Art i The Metropolitan Museum of Art de Nova York, amb col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya han organitzat l'exposició Barcelona & Modernity: Gaudí to Dalí. En ella, del 7 de març al 3 de juny, el públic dels EUA podrà veure, per primera vegada, l'art produït a Barcelona i a Catalunya al llarg de set dècades, entre la Revolució de Setembre de 1868 i el final de la Guerra Civil, el 1939. L'objectiu de la mostra és omplir un buit en el coneixement nord-americà sobre un període prou important de la història de l'art modern. Així, al costat de noms d'artistes de projecció tan internacional com ara Picasso, Miró, Gaudí, González o Dalí, l'exposició mostra obres d'altres artistes poc coneguts a EUA, com Rusiñol, Casas, Mir, Nonell, Pidelaserra, Togores, Jujol, Homar o Domènech i Montaner.

Molts d'aquests artistes que ara han viatjat per donar-se a conèixer al gran públic nord-americà varen treballar a l'Illa, en un moment en què l'art que es produïa aquí també era important. De fet, en aquests darrers mesos, s'ha parlat sovint de la intervenció que va fer Gaudí a la Seu de Mallorca amb motiu de la que ha realitzat ara Miquel Barceló. Gaudí va escometre el projecte de restauració interior de la Seu, d'acord amb una nova adequació a la litúrgia essent una de les peces més cridaneres el baldaquí de l'altar major.

Un altre arquitecte que és present a Nova York és Domènech i Montaner, que projectà el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau (a Barcelona) i el Grand Hotel de Palma (1903-1912). Artistes que foren a Mallorca i restaren units a aquest edifici emblemàtic de Palma foren Joaquim Mir i Santiago Rusiñol. De tota manera, Rusiñol va viatjar sovint a Mallorca, on hi va viure durant 1901. Els seus estudiosos no dubten a qualificar aquesta etapa com la «més llarga, més alegre i divertida, i també la més fructífera de totes les que va fer l'autor al llarg de la seva vida».

Un altre dels autors l'obra del qual s'exhibeix a Nova York és Anglada-Camarasa. Amb una exposició antològica a CosmoCaixa de Barcelona i amb la presentació del catàleg raonat dels seus dibuixos ben recent, al Met s'hi ha penjat Paris la Nuit, que pertany a la col·lecció Masaveu. No cal dir que Anglada fou de vital importància pel que s'ha vingut anomenant Escola Pollencina. S'assegura que els seus companys d'aquí li feren veure la importància del paisatge en la pintura. No podia ser d'una altra manera. Un altre dels noms que a Nova York s'hi exhibeixen en lletres ben grans és el de Joan Miró, pintor, escultor i ceramista que, tot i que fou incomprès durant molts d'anys, volgué unir la seva memòria a l'Illa per afavorir-hi el desenvolupament cultural. Miró no és un dels artistes que descobriran als EUA, ja que la seva obra penja en els museus més importants, com el Guggenheim Perls Galleries i el Moma de Nova York i la National Gallery of Art de Washington on hi s'exhibeix La masia, una de les obres cabdals en la trajectòria del geni.