El meridià de Mechain (1792)

Miquel Ferrà i Martorell09/03/07 0:00

L'any 1792, per aquestes dates, quan el savi Francesc Aragó era un al·lot petit, Mechain, membre de l'Acadèmia de Ciències francesa i de l'Institut, fou l'encarregat de perllongar l'amidació del meridià fins a Barcelona. Durant les seves operacions en els Pirineus, el 1794, havia fet amistat amb el pare d'Aragó, que era un dels administradors del Departament dels Pirineus Orientals. Després, ja a l'any 1803, havent-se de continuar aquella operació geogràfica fins a les Illes Balears. En passar novament per Perpinyà el senyor Mechain, va retre visita als Aragó i el pare demanà al vell geògraf una recomanació per al seu fill, que pogués participar en aquella missió, tot i que havia superat els estudis de la matèria en qüestió. No ho aconseguí. Però Francesc s'examinà a Tolosa, aprovà, tingué diferents càrrecs d'alta responsabilitat, i ja essent mort, quatre anys després, l'acadèmic funcionari, se li confià la tasca que abans se li havia negada. Aragó es trobava doncs a Mallorca la primavera de 1808, portant a terme, en el Galatzó, els treballs d'aquella mida. Esclatà aleshores una revolta popular contra els francesos i el científic, falsament acusat d'espionatge, fou assenyalat pels revoltosos, que el volien linxar. Demanà, en veure que li volien fer la pell, Aragó, un refugi. I no n'hi hagué d'altre que la presó del Castell de Bellver. Amb això, el savi, que ja havia rebut una lleugera ganivetada a una cuixa, va córrer vers la fortalesa, no sense pensar, amb el seu característic bon humor, que es llançava de bon grat al calabós del qual tants d'altres volien fugir. Tocà mareta, dins tal contrasentit i hi restà tot el temps necessari...

«El 28 de juliol de 1808, baixàvem silenciosament el puig de Bellver, en el mateix moment que la família del ministre Soler (partidari i col·laborador de Godoy, el ministre considerat gavatxo i traïdor) entrava a la fortalesa per a sostreure's a la ràbia del baix poble. Arribats a la platja (devia ser la de Cala Major), trobàrem el patró de barca Damià i tres dels seus mariners. Damià havia tingut l'astúcia de reunir en aquella feble embarcació els costosos instruments que havia aconseguit treure de la meva estació de Galatzó. La mar estava picada i Damià va creure encara necessari aturar-se a Cabrera, que havia d'adquirir poc temps després una trista fama, això a causa dels patiments que hi experimentarien els soldats de l'exèrcit de Dupont que vergonyosament capitularen a Bailén...».

I és que Cabrera era sovint visitada per pescadors del sud de Mallorca. Tanta sort que no veren que aquella petita nau transportava un francès perseguit. El 29 de juliol, el llaüt salpava altre cop amb bon vent, tant que pocs dies després, el 3 d'agost, Aragó ja es trobava a Alger. Havia salvat la pell per un pèl.

Físic, astrònom, polític i escriptor, Francesc Aragó (Estagel, Rosselló, 1786-París, 1853), descobriria la polarització rotatòria i cromàtica de la llum, la imantació del ferro per l'electricitat, i també mesurà la densitat de l'aire i de diversos gasos. Ministre de Marina i de Guerra, abolí l'esclavatge a les colònies franceses el 1848.