TW
0

«A cada habitació, un sentiment», així defineix Teresa Matas la seva exposició retrospectiva Abriendo cerrando, cerrando abriendo». Les parets del Solleric reben així, a partir de demà, alenades de recolliment, d'obertura envers els altres, de forces i impulsos, de mirades introspectives i de petits plaers per al tacte i per als sentits. És, en definitiva, «la posada en escena» de la vida de l'artista, un treball autobiogràfic en què es veu reflectida també la vida de totes les dones, «perquè totes som jo, i jo som totes», conclou Matas. El punt de partida de l'artista és, en la majoria dels casos, la roba. No obstant això, la seva comissària, Isabel Cadevall, la definí com «la primera artista que treballa amb teles a l'Estat espanyol». Sovint és només un material que ha seduït l'artista, un vestit que remet als versos d'Alejandra Pizarnik o una tela esbotzada per la força del moment.

L'exposició, ordenada cronològicament, mostra la feina feta per Matas entre els anys 1991 i 2006. En els primers passos queda talment reflectida la seva època de treball en l'antic convent del Pla de na Tesa, on hi ha tingut el seu estudi durant 25 anys i, a través del qual, la seva obra ha quedat impregnada d'un aire «místic i auster». També hi destaca la sèrie Vomitori en què es mostra un «punt d'inflexió» en la vida i l'obra de l'artista arran de la mort del seu fill, «des del meu dol no he deixat de fer mai feina», comenta Matas que també reconeix «la meva obra ha estat sempre una necessitat». La mostra acaba amb un laberint de teles que reflecteixen la problemàtica social de la dona i que freguen l'espectador com a mostra d'acolliment entre l'artista i el seu públic.