El Molí d'en Gelós, l'única torre arborada durant molt de temps a la tiringa d'aquests tradicionals artilugis de vent, cara a la mar, gegants quixotescs que guarden l'avantguarda del barri mariner del Jonquet, havia esdevingut el novembre de 1949 un «plateau» cinematogràfic a cel obert. Passat un temps, es convertí en una popular sala de festes amb el nom de la pel·lícula que en part fou allà rodada: Jack el Negro. Explica l'historiador del Setè Art, Cristòfol-Miquel Sbert que aquella fou «la primera coproducció hispanonord-americana, la qual es va realitzar per mirar de treure uns fons nord-americans bloquejats de negocis aliens al cinema. Black Jack (Captain Black Jack), nom d'un joc d'atzar erròniament traduït per Jack el Negro, títol que al final va prevaler, conta la història d'un grup de refugiats que es troben atrapats per un contrabandista a Mallorca...».
Els protagonistes, Georges Sanders, que enamorat de Mallorca tendria durant anys la seva residència a la barriada de Gènova i acabaria suïcidant-se a Castelldefels el 1972, Herbert Marshall, Agnes Moorehead, Patricia Roc, Marcel Dalio, José Jaspe, Rafael Bardem, José Nieto... i, com solia esser trist costum, no hi podia mancar la nota folklòrica del sud d'Espanya, amb Lola Flores i Manolo Caracol. El director era francès, Julien Duvivier, que entre altres produccions de prestigi comptava amb la de La Bandera (1935), la gran novel·la de Pierre Macorlan. destrament portada a la pantalla. Però qui va estar enamorat d'aquests molins fou Paul Morand, escriptor i diplomàtic francès, que publicava el 1962 el seu llibre Majorque, amb fotografies no menys magistrals d'Arielli. «Durant l'hivern, i a mig camí entre Europa i Àfrica, existeix, sortadament, en exquisit i petit compromís geogràfic, les Balears... Palma posseeix la superioritat sobre Barcelona o Màlaga que no té vergonya de la mar...Mai no oblidaré la meva primera arribada a Palma el 1919, a bord del vell paquebot Jaime I, que llançà l'àncora a l'alba, al davant de la ciutat dormida. És un dels majors regals que la Mediterrània pot fer a un turista...».
A Jack el Negro un mariner, acompanyat del seu camarada d'aventures, ha plantat un cavallet de pintor a l'ombra del molí. Vol reproduir una panoràmica de la badia com a teló de fons i la formosura d'una al·lota illenca, vestida de pagesa, en primer terme. Més enllà un ca, un infant i una dona observen aquesta escena. També n'és protagonista una d'aquestes figueres de moro que brosten a qualsevol indret de terra pobra. I ho fa en competència amb una atzavara de pisos, que el vent del sud ha inclinat. Escena un tant ingènua com a preàmbul d'un drama marítim. Amb el temps, també els molins d'en Budellet i de sa Garriguera serien convertits en centres turístics, restaurants i sales de festa o discoteques, amb grans terrasses damunt el penya-segat. I res més evocador, en clau d'aventura marinera, que els noms dels carrerons del petit poblat: Hams, Moruna, Almadrava, Vapor, Gambins, Soltes...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.