Saint-exupery i el servei (1921)

Un jove anomenat Antoine de Saint-Exupéry, nascut a Lió el 1900, començava el seu servei militar i allà estant, no trigava a descobrir la seva vocació de pilot aeronàutic. Havent-se ensinistrat a l'acadèmia corresponent i ja en les hores de vol que pertocava, un cop tingué els papers que el llicenciaven de les forces armades franceses, entrava el 1926 a treballar com aviador a la companyia «Aeropostale», regentada per Didier Daurat, gran amic que li inspiraria el personatge de Rivière a Vol de nuit (1931). Antoine va fer de correu en la línia Tolosa-Alger-Dakar, i que feia escala, necessàriament, a Mallorca, tot aprofitant les instal·lacions de l'Aeromarítima, que tenia els seus hangars a la raconada portuària del Jonquet i que havia funcionat des del 1922. Antoine després del fracàs econòmic de l'Aeropostal es convertirà en pilot d'assaig a una altra famosa companyia, la «Latécoère», on va fer nous companys i amics. Havien passat dos anys en la seva vida professional i el 15 de novembre de 1928, un hidroavió que anava de Tolosa a Alger, el «Latécoère-32», tot volent fer una maniobra d'amaratge, sobrevolà la zona. Eren devers les tres del capvespre. La mala sort va fer que topàs amb el parallamps i torreta de l'edifici del Cafè-Hostal Cuba i que anàs a caure en el carrer 14, actual carrer Molí d'En Garleta. Els dos tripulants resultaren greument ferits i diuen que morí un d'ells. Altres informacions parlen de l'existència d'una dona, igualment malferida, que viatjava amb el pilot i el telegrafista. Per això, l'edifici modernista que fa cap de cantó en els carrers avinguda Argentina i Sant Matgí, l'Hostal Cuba, exemple dels corrents historicistes dins l'Art Nouveau, amb llenguatges ornamentals que en bona part procedeixen del Romanticisme (Cràteres, volutes, vegetalitzacions i florestes, rempeus amb fulla de papir... i, principalment, la torrella que domina l'angle de la construcció i que evoca alhora, l'aventura marinera i colonial, el far marítim i el minaret. Curiosament, l'arquitecte haguera pogut compartir amb l'autor de Terre des Hommes «aquell esperit de natura equilibrada, mística polivalent i generosa, solidaritat fraternal, eficàcia disciplinada i col·lectiva, sentit d'un homor que justifica l'home... També Saint-Exupéry resultà greument ferit en el decurs d'un d'aquells raids i va fer servir el temps de la seva convalescència per redactar l'obra esmentada. Incorporat a les forces franceses lliures a Àfrica del Nord, el 31 de juliol de 1944 anava amb vol de reconeixement de Sardenya a Annecy. Caigué a la mar abatut per un caça alemany. Havia complit la seva promesa. Viure generosament, perillosament i intensament. «Ara el motor va marxa lenta. L'aviador acciona les palanques de mà com si fossin les darreres amarres. Quin silenci més estrany quan un es cenyeix el cinturó i les dues corretges del paracaigudes i, després, quan amb un moviment de les espatlles i del bust, ajusta el seu cos a la carlinga; des d'aquell moment, un és d'un altre món».