L'artista mallorquí Ramis «Sineu» figura a les pàgines del «Benezit»

El desembre passat, es posà a la venda la desena edició deBenezit. Si l'anterior constava de deu volums, l'actual s'ha incrementat de manera molt significativa i arriba als catorze. Entre els artistes mallorquins o relacionats amb Mallorca que hi han vist millorada la seva presència, convé assenyalar, abans que res, Juli Ramis. Sobre Ramis, de qui en les edicions anteriors només figuraven dues dotzenes de línies, hi ha ara gairebé mitja pàgina amb les característiques següents: «Juli Ramis va treballar a Europa i a l'Àfrica (sud del Sàhara, al Sudan i al nord de l'Àfrica). Ell va ser el primer pintor espanyol que va treballar l'abstracció per canviar després d'estil, cap a un classicisme eteri i difuminat. També va treballar en grans vidrieres, on la seva art informal va tenir un monocromatisme ple d'harmonies. Va participar en importants mostres col·lectives, entre les quals s'han d'esmentar les del «Saló de noves realitats» de París, del Museu d'Art Modern de Madrid, i en Els cent millors artistes contemporanis de Londres (1964). Va participar també en la Biennal de Venècia de 1960, la de Sao Paulo (1961), Art Espanyol d'Avui a Brussel·les (1974) i en la Biennal Europea d'Art de Moscou (1980). Va realitzar exposicions individuals a la galeria Syra de Barcelona (1933), així com a la sala Ateneo de Madrid (1936); la galeria Calligrammes París (1974); la galeria Clan de Madrid (1961); la galeria Galetzki d'Sttugart (1953); la galeria Massol de París (1954); el Museu de Belles Arts de Madrid (antologia, 1959); la galeria Spanish Cultural Centre de Casablanca (1968); la galeria Saint Germain (1969)» i un llarg etcètera.

EBenezit recorda que Ramis «té obres en nombrosos centres, com el d'Art Modern de Lió, el Museu d'Art Modern de Madrid, el Museu de Monserrat i el Museu Es Baluard». El volum deixa constància d'una àmplia representació de les creacions de Juli Ramis que s'han venut en subhastes públiques, entre les quals destaquen Woman, un guaix de 90 per 63 centímetres que es vengué per 3.500.000 pessetes; i Composició, un acrílic sobre tela de 30 per 19 centímetres adquirit per 500.000 pessetes.

Un altre artista que creix en representació aBenezit és Aligi Sassu, el mestre italià que va tenir a Pollença la seva segona residència i un estudi on va crear els paisatges mallorquins que figuren a les col·leccions més importants del món. Una pàgina sencera descriu els seus grans èxits artístics i els guardons més importants que va aconseguir al llarg de la seva carrera. Hi destaquen els premis Modigliani, de 1957, i Art Sagrat, de 1964; la seva participació en la Biennal de Venècia de 1928, 1932, 1948 i 1954. De l'amplíssima relació d'obres de Sassu que s'han venut en subhastes, el Benezit en destaca tres: «Jardí de les Espèrides, oli sobre tela de 270 per 300 centímetres, adjudicat per 70.000.000 de lires»; Cavall pel mar de 152 per 97 centímetres, que es vengué per 65.000.000 de lires»; i l'escultura Caval feta de bronze, de 65 centímetres, per 36.000.000 de lires.

Als quinze toms deBenezit es troben milers de referències, algunes de les quals són noves. És el cas del mallorquí Joan Ramis Sineu, que hi figura per primera vegada. S'hi destaquen els seus estudis als Estats Units (1990), la participació en la Fira d'Art de Chicago i la seva presència al Museu d'Art Contemporani d'aquesta ciutat, el 1991.