TW
0

Tot i que els llibreters saben que no poden cantar victòria, ahir es mostraven satisfets i feien una valoració positiva del començament de la XVIII Setmana del Llibre en Català. I és que l'envelat instal·lat al pati de la Misericòrdia registrà, la major part del dia, però sobretot durant l'horabaixa, una bona afluència de gent que cercava allò que vol trobar en una fira d'aquestes característiques.

Ho comentava Francesc Moll a l'hora d'acabar: «Encara és prest per saber quins llibres poden ser els més venuts; però el lector no ve aquí a comprar les darreres novetats, perquè les troba a les llibreries. Aquí el ciutadà hi ve per sorprendre's i per retrobar-se amb volums que es pensava que ja no existien». De fet, a la zona dedicada a la poesia es podia destriar, tractant-se d'unes edicions ben especials, alguns del llibres de Gauret que va editar Damià Huguet, amb noms com Miquel Cardell, Blai Bonet o el seu mateix. Ja hi havia algunes clapes als estands, i això feia pensar que els lectors àvids de primeres edicions havien trobat un agre ben arrodonit.

La poesia és àmpliament representada en aquesta fira. De fet, divendres, el dia de la inauguració, no resultà gaire difícil al conseller d'Educació i Cultura localitzar Nura, del menorquí Ponç Pons. Ahir es va saber per què hi tenia tant d'interès: dimecres, el menorquí serà distingit amb una de les medalles d'Or que atorga el Govern. Sí, el mateix dia que la Setmana dedica a Menorca i en el qual, precisament, Ponç Pons és un dels convidats. S'haurà de veure si té el do de l'omnipresència.

Ahir varen ser els autors de la Magrana els que presentaren els seus volums en aquesta Setmana. Un home de paraula, d'Ima Monsó, va ser presentat amb molta de cura pel també escriptor Víctor Gayà. Monsó aprofità el torn de paraula per comentar que no comprenia com ara, quan el llibre ja és al carrer, «amb tota la feina que m'ha suposat fer-lo i comprondre'l, en les entrevistes per a diaris i per a la televisió he de realitzar el procés contrari: l'he de disseccionar!», afirmava la catalana amb l'aquiescència del públic que l'escoltava.

Com no podia ser d'altra manera, el nostre company Sebastià Bennasar presentà, amb l'eloqüència que el caracteritza, el llibre Virus, de Ferran Ramon-Cortès. Bennasar s'hi recreà. Com no podia recrear-se el jove escriptor amb un llibre d'ajuda que parla dels rumors i dels remors que hi ha en totes les empreses com si d'un virus es tractàs?