EL Sagrat Cor, col·legi (1973)

TW
0

El 1973 començava a enderrocar-se el vell col·llegi del Sagrat Cor per causa d'amenaçar ruïna bona part de l'edifici. Fou una llàstima, especialment la seva capella d'estructura neogòtica a la francesa, amb mobiliari duit de Pau a principis del segle XX. Caigueren també les galeries, el pati central porticat amb columnes de ferro fus i la façana principal, amb no pocs elements del romanticisme tardà. De tot plegat en resta una cova de Lourdes, un parc que és ara públic, una avinguda d'accés amb palmeres i un pont de factura clàssica. El Col·legi del Sagrat Cor, de Palma, en el barri de Son Espanyolet data del 1905 i fou aixecat amb el decisiu ajut dels Comtes d'Aiamans i la família Tacón, que tenia una filla monja en aquest orde religiós. Fou ànima determinant d'aquella fundació la Mare De Cléry, francesa, que visitava Mallorca, amb aquest propòsit, el 1902. Escrivint aquestes ratlles, pens en dues famoses escriptores que conegueren Mallorca i que essent nines estudiaren a col·legis del Sagrat Cor: Françoise Sagan, de qui parlàrem no fa gaire temps, i de María Teresa León, nascuda a Logronyo el 1904 i que fou muller del també poeta Rafael Alberti. Ella, en les seves memòries, ens explica: «M'agrada molt quan els francesos fan servir l'expressió Femme de Lettres. Això de dona de lletres, una vora l'altra, no de paraules, lletres soltes, com aquelles que ens donaven dins la sopa en el Col·legi del Sagrat Cor. Lletres que suren perseguides per la cullera on anaven a morir. Compondran alguna vegada en el plat el meu nom? Femme de Lettres. Mai no m'he sentit més lletrada, mai no he sentit més reverència per l'estat de la meva inquietud, per aquest desassossec diari en carn pròpia que és l'escriure... M'ha fet pena veure que els meus records d'infantesa són plens de records colonials. Mon pare sortí de l'Acadèmia de Cavalleria i l'enviaren a Cuba. En tornà moribund. El desastre del barranc del Llop, al Marroc, dugué a ca meva tres orfes desolats, fills d'un germà major de mon pare mort en acció de guerra...»

Infantesa trista i difícil que tenia per altra banda moments d'esplai, com aquells de jugar menjant amb les lletres de la sopa, durant el mig pensionat escolar...

Arribaran els anys de l'amor, el 1930, que la relacionen amb Alberti i Mallorca: «A Madrid algú s'havia adonat de la desaparició d'un poeta. Qui és la George Sand que ha raptat Chopin-Alberti? Altre vegada idil·li a Valldemossa? (L'idil·li fou al Port de Sóller, varen escriure escandalosament a un periòdic). I què? Ja estava tot decidit...»