AgènciesPalma22/02/07 0:00
TW
0

Un equip de científics espanyols ha descobert a Síria el rastre d'una ciutat que dataria de fa uns 5.500 anys, a partir de restes de ceràmica descobertes, i que la convertiria en una de les més antigues de la història, una cosa que permetrà estudiar «els orígens de la civilització i l'escriptura». Així ho manifestaren ahir i durant una roda de premsa a la seu del CSIC, a Madrid, dos dels responsables d'aquesta investigació, els científics Ignacio Márquez, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i Juan Luis Moreno, de la Universitat de la Corunya, que presentaren els primers resultats del projecte. En la seva opinió, aquesta troballa, realitzada en el marc del «Projecte Eufrates mitjà siri», té una transcendència científica «del més alt nivell» per les seves repercussions per al coneixement de la història i per les múltiples línies d'investigació que planteja per al futur.

Aquest treball arqueològic hispanosirià està sent desenvolupat al sud de Mesopotàmia, a uns 150 quilòmetres de l'actual frontera sud d'Iraq, a la ribera esquerra de l'Eufrates, una zona considerada estratègica en el passat però actualment en estat verge. Malgrat que a Síria es desenvolupen actualment uns 200 projectes arqueològics, només dos estan dirigits per espanyols, inclosos aquest. Els arqueòlegs varen trobar a la superfície del terreny explorat «una gran quantitat de restes de bols» de ceràmica, que datarien del mateix període que la cultura Uruk.

Precisament la ciutat iraquiana d'Uruk és una de les més antigues que es coneix, amb una civilització del 3.500-3.100 a.C., caracteritzada per la producció d'una ceràmica de bols molt senzills i toscos, d'argila i palla, com els descoberts a Tall Humeada.