La volta al món d'un novel·lista (1924)

Quan Vicente Blasco Ibáñez publicà el seu «especial» llibre de viatges, «La vuelta al mundo de un novel·lista", que havia fet durant sis mesos, afirmava en el pròleg que Juli Verne havia relatat com empresa extraordinària un viatge entorn del món en vuitanta dies però que això ja era possible fer-ho en menys temps aquell any de 1923. Suposam que es referia als progressos aeronàutics i a la gran millora de les comunicacions per mar i terra. Però Blasco Ibáñez no tenia tanta pressa. Volia captar, en cada passa que donava, l'esperit de la gent i dels pobles. Dedicà quasi vuit-centes pàgines a aconseguir-ho i per això, el viatger, en cap moment es mostrarà com un periodista d'urgència, que pren uns apunts sobre la seva marxa, tot fent servir una intuïció més o menys eficaç, una visió reflexiva destinada a la lectura que no depassa un moment de les vint-i-quatre hores de vida que presenta un exemplar de periòdic, sinó tot el temps necessari per comprendre i assaborir les dades i observacions d'un analista filosòfic i social, unes marcades i fondes impressions d'un novel·lista amb gran sentit estètic de les coses. A través de les pàgines de l'autor valencià i alhora internacional, entre colors i formes de tots els països del planeta que encara ens han de semblar exòtics, aquest ens permetrà descobrir-hi una doble presència mallorquina. Per això, quan parla de la ciutat californiana de San Francisco, escriu: «Com una falca verda entre l'oceà i la gran ciutat, hi trobam el parc del Golden Gate, un dels passejos més admirables d'Amèrica. Nombrosos monuments poblen amb un món de figures metàl·liques o marmòries les seves avingudes d'una verdor eterna. En la seva part més cèntrica, un frare de bronze s'alça sobre el seu pedestal amb una creu en la mà. És el religiós mallorquí Juníper Serra, primer colonitzador de l'Alta Califòrnia, que donà a la ciutat el nom de Sant Francesc, patró del seu orde. Al davant d'ell, dos homes, espasa en mà, s'agenollen al davant d'un bust gegantí que porta gorguera amb rínxols i barba en punta. Són Quixot i Sanxo que fan acatament al novel·lista que els creà. Dos veïns de San Francisco, d'origen espanyol, antics oficials d'enginyers que emigraren a Califòrnia el 1870, Joan Cebrià i Eusebi Molera, iniciaren l'erecció d'aquest monument a la glòria de Cervantes i del primer idioma europeu que es va parlar en aquesta terra...».