El pebre bord, que dóna color a la sobrassada, en perill d'extinció

Agricultura publica un estudi sobre l'aprofitament d'aquesta espècie

TW
0

L'hivern de fa cinc anys succeí una cosa estranya a Mallorca: la sobrassada tornava blanca. Paral·lelament a aquell fet, un boig entrà a l'església de la Sang i tomà el Sant Crist en terra. Dos símbols de la mallorquinitat estaven en perill. L'esmicolament de la imatge més devocional de l'Illa era fruit de la cabòria d'un individu. Que les sobrassades no fossin vermelles tenia una explicació científica. El pebre bord industrial que es duia de fora no tenia les mateixes propietats conservadores que la varietat autòctona. Ara la Conselleria d'Agricultura ha publicat un estudi de la investigadora de la UIB Carme Rosselló sobre la varietat autòctona de pebre tap de cortí, que és la casta de pebre que un temps s'assecava al sol penjat a les façanes de les cases o sobre canyissos.

«Aquest tipus de pebre bord -explica Rosselló-, es troba en perill d'erosió, que és així com es diu en llenguatge tècnic. El pebre vermell bord que s'empra avui per posar a la sobrassada prové de les 'nyores', una casta de pebre vermell de fora». L'equip que dirigeix Rosselló ha estudiat com seria possible posar en marxa una indústria d'assecament de pebres mitjançant mètodes respectuosos amb el medi ambient i, a la vegada fer que una varietat autòctona no desaparegués. «Per tirar aquest projecte endavant també caldria la implicació dels pagesos, ja que sense ells no es pot recuperar el pebre bord per a la sobrassada». Aquest pebre fa que la sobrassada tengui un color i un gust determinat. La IGP sobrassada de Mallorca estableix la quantitat de pebre bord que s'hi ha de posar, però no diu que hagi de ser de tap de cortí.