Juan Antonio de Estrada editava, el 1771, la que era la seva obra cabdal com a geògraf i escriptor. Nascut a Melilla, posava nom al llibre sense escatimar-ne detalls: «Población General de España, sus reynos, y provincias, ciudades, villas, y pueblos, islas adyacentes, y presidios de Àfrica». El volum impressiona per la seva densitat i fou feina estampada a Madrid, a la impremta d'Andrés Ramirez, tot suposant un gran esforç cultural en aquella segona part del segle de les llums, el XVIII. Un dels capítols, com és natural, parla de les illes Balears, amb no pocs tòpics del seu passat i dels personatges històrics que l'enriquiren tant pel camí de la història com de la llegenda:
«Mallorca no té rius, però això és suplert pels torrents que la fecunden, amb moltes sanitoses fonts. Tota la seva costa és quelcom d'aspre, amb alguns bons ports. La majoria del territori és agrest, amb muntanyes inaccessibles, i també amb algunes planures; però tot plegat és fertilíssim d'apreciables fruits, blat, ordi, vins negres, oli (va ser tan gran l'abundància que la collita de l'any 1624 fou d'un milió d'arroves només a Mallorca), carns saboroses, celebrats formatges, llegums, fruites, caça, mel, safrà, aus, pesca, ramaderia major i menor, apreciades llanes, infinitat de moreres per a criar cucs de seda, cavalls de fama, salines, sossa, barrilla; finalment produeix alguns minerals; i és tan perfecta aquesta illa, que de tot el que la natura ha menester abunda, sense haver de necessitar altra cosa...Ciutat de Palma, la metròpoli i cap del Regne de Mallorca, una de les més hermoses, alegres i fèrtils d'Europa, sota les influències de Tauro, plantada a vorera de mar sobre una abrigada i extensa platja, mirant a Ponent, amb forma quadrangular, amb un moll que es fa mar endins mil cinc-centes passes per a seguretat de galeres i altres embarcacions; i de naus de guerra el port de Porto Pi, dins la sina de la mateixa badia, enfront de la ciutat i a mitja llegua d'aquesta, mirant al nord. La ciutat es troba envoltada de bons murs, fortificada a la moderna, amb catorze baluards, tres fortíssims castells i el de la punta del moll; vuit portes, tres a la mar, batudes per les ones, cinc a terra, i per aquesta, un ample fossat... Té gran comerç de mercaders, lluïda noblesa, opulents llauradors, bons enginys i grans artífex. Els veïns disposen de sis parròquies, catorze convents de diferents religions, amb la rica abadia reial dels Bernats, nou de monges, set hospitals i entre d'ells un, el General, que és sumptuós, diferents oratoris, hospicis i recolliments, amb un seminari de donzelles. Té famosa universitat d'estudis generals i col·legi. Ornen els seus carrers sumptuosos edificis...».
Segueix la descripció de la ciutat i de les seves institucions. Una visió curiosa i llunyana d'un ahir que ens fa fer comparances amb la Palma d'avui mateix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.