El Cercle de Belles Arts lliura les medalles d'Or 2006 a Llorenç Vidal i a Simó Andreu

Després que Antoni Garau presentàs l'acte, passà la paraula a Pere A. Serra, president del Grup Serra, del qual recordà que ja és medalla d'Or del Cercle i apuntà que les institucions li haurien de retre homenatge per haver estat al capdavant d'Es Baluard. «Gràcies, Antoni, però no importa me'n facin, d'homenatges, ja que el més gran que em puguin haver fet és haver sortit viu del Baluard», considerà Serra entre els aplaudiments del públic. Acte seguit, presentà els mèrits dels dos guardonats. De Llorenç Vidal, amic des de fa cinquanta anys, destacà la creació del Dia escolar de la No-Violència i la Pau el 1964 i va dir que li augurava i que ell lluitaria amb totes les forces perquè pogués arribar a ser el primer Nobel de la Pau que hagi donat l'Estat espanyol.

De Simó Andreu, en destacà la gran tasca feta en els escenaris i en els cinemes, «però no vull que passi com Fortunio Bonanova, un actor del qual ningú no es recorda. Hem de fer llibres i DVD perquè els nostres fills i néts sàpiguen que Mallorca va tenir un gran actor com Simó Andreu», va concloure. Tot seguit arribà el moment en què Miquel Melià lliurà la medalla d'Or a Llorenç Vidal mentre el batle Miquel Vidal li feia entrega d'un diploma. El protocol es repetí amb Simó Andreu, al qual lliuraren la medalla la presidenta Munar, i el diploma, el batle pobler.

Després fou el torn de paraules de Miquel Vidal, que agraí que Vidal, «tot i viure a Cadis, passeja el nom de Santanyí per tot el món»; de Llorenç Vidal, que va recordar la seva intensa relació amb el Cercle de Belles Arts durant anys; d'Antoni Serra, que recordà que, tot i ser molt petit, va veure Un balcón sobre el infierno, al cinema de Can Guixa i va recordar el gran sentiment pobler d'Andreu, i del mateix actor, que va explicar que no podria viure sense tornar a Mallorca i que va defensar la professió d'actor, atacada per certs mitjans de comunicació (en concret certes emissores de ràdio i un diari) que els ha atacat i els ha insultat per oposar-se, per exemple, a la Guerra d'Iraq. Acomiadaren l'acte Miquel Melià i Maria Antònia Munar.