La literatura va tornar a ser la protagonista dijous horabaixa de la Setmana Cultural de les Illes Balears a Nova York. Aquest cop, però, ho va ser per mitjà d'una taula rodona a l'Institut Cervantes, que presentà el seu propi director Eduardo Lago i que reuní els escriptors Antoni Vidal Ferrando, Carme Riera i Édouard Glissant, tots ells autors nascuts en un arxipèlag (els dos primers a les Balears i Glissant a Martinica). L'objecte de la trobada, en la qual el periodista i poeta Miquel Cardell exercí de moderador, era debatre la creació literària des d'una illa per intentar esbrinar si existeix una literatura pròpia dels territoris insulars, i quins són els efectes de «l'aïllament».
«La construcció i la urbanització que es du a terme a Mallorca és el major atemptat des de la Prehistòria». Amb aquestes paraules iniciava Carme Riera la seva exposició, en la qual definí la contrucció com la «plaga pitjor» que ha existit mai a l'Illa. Riera manifestà que, tot i viure a Barcelona, no ha tingut mai la sensació «d'haver sortit de l'Illa», un espai que qualificà de «continent en miniatura». «Em sent una escriptora perifèrica perquè la meva llengua, el mallorquí, és un dialecte del català i per tant és perifèric i els personatges que descric en els meus llibres són també perifèrics, perquè són jueus, negres, boigs o homosexuals», argumentà.
Després es referí a la importància de la cultura oral, que és a parer seu la «no racional» i aquella en la qual va créixer, gràcies als contes de la seva padrina. «Tots els paradisos són perduts, som el que hem estat i les nostres vides, en la maduresa, parteixen de la pèrdua», conclogué. L'escriptor i intel·lectual Edouard Glissant, nascut a l'illa caribenca de Martinica i defensor de la «criollització cultural» o mescla de cultures, afirmà en la seva intervenció que «no hi ha gent amb una identitat única sinó completament composta, fet que -segons ell- la fa impredictible». Glissant s'oposa al pensament continental, és a dir «a la identitat única», que considera «un camí cap a la perdició», perquè suposa un pensament «reductor de la diversistat». A continuació, explicà que la barreja de cultures desemboca en la 'impredicció', i aquest fet enriqueix tothom.
«La diferència entre les illes i els continents és dimensional, i aquesta diferència no és prou decisiva per determinar un perfil literari. No existeix, per això, una literatura pròpia de les illes, com no existeix tampoc la de les capitals o de les conques dels rius», opinà l'escriptor de Santanyí Antoni Vidal Ferrando en començar el seu discurs. També hi reconegué que «el concepte metafòric d'illa» ha estat associat en la seva literatura a «idees i sentiments: les illes com a amenaça, com a culminació dels desigs».
L'autor de Les llunes i el calàpets, que confessà que l'illa de Menorca és un tema recurrent de la seva obra, recordà després la pròpia infantesa, punt de partida i referència dels seus llibres. Conclogué la intervenció assegurant que els escriptors «escriuen per entendre el món perquè -segons ell- la literatura està al servei del coneixement». Al mateix Institut Cervantes s'exposa fins demà un conjunt de més de 100 llibres editats a les Balears de narrativa, poesia, història del teatre o crítica literària, amb la qual l'Institut d'Estudis Baleàrics vol oferir un «tast» del que es publica a l'Arxipèlag.
L'acte de clausura d'aquesta Setmana Cultural de les Illes Balears a Nova York va ser un recital poètic a càrrec dels poetes Miquel Cardell i Ponç Pons, que va tenir lloc ahir horabaixa al King Juan Carlos I de la Universitat de Nova York. En el recital, totalment bilingüe, Miquel Cardell recità diversos poemes de llibres seus publicats en diferens èpoques, com ara Histamàtic, Tebeo, Les terrasses d'avalon i Sota la volta de ferro; mentre que el menorquí Ponç Pons en llegí de poemaris com ara El salobre, Estigma, Pessoanes i On s'acaba el sender.
Cardell assegurà que, a més de ser molt bons amics, tots dos «comparteixen les seves arrels literàries, sobretot d'avantguarda», alhora que senten també «una gran estima pel paisatge», com assegurà el menorquí; o una gran insatisfacció per «la destrucció física i moral de les Illes», com manifestà Cardell.Ponç Pons es mostrà satisfet del públic americà, amb el qual afirmà que havia trobat una «connexió» especial. L'autor de Nura, el darrer llibre que ha publicat, considera que «per ser universals hem de partir del que és local. És a dir, fer que allò que és local es pugui entendre a qualsevol lloc», indicà aquest poeta menorquí, que segons assegura se sent «ciutadà del món».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.