Lladó: «És una llàstima que la nova cançó no tengui suport comercial»

La cantant tanca un cicle en oferir el seu propi «tresor musical»

TW
0

El Teatre del Mar acollirà aquesta setmana la veu d'una de les cantants més nostrades. Miquela Lladó presenta el seu darrer disc Com un vental, en què interpreta les seves cançons de sempre i també algunes versions d'artistes i poetes que li són propers.

-És especial pel tipus de repertori que faré i és especial també perquè el Teatre del Mar és un espai molt íntim i perfecte per aquest tipus d'actuacions, on hi pot haver una catarsi meravellosa entre el públic i la música.
-Deis que aquesta és una actuació especial, per què?

-Quines peces hi podrem sentir, doncs?
-És un repertori que feia molt de temps que tenia pendent. El fet d'estar molts d'anys tocant amb Música Nostra per les places i pobles de Mallorca, va fer que la meva història personal quedés una mica de banda. I jo tenia a dins aquest petit tresor musical que volia oferir.

-Però no ho feis sola.
-No, m'acompanya Toni Pastor, que és la meva mà dreta i m'ha ajudat molt a concebre les idees i també, al violoncel, hi ha Miquel Àngel Aguiló, que s'ha incorporat recentment i ha aportat noves idees i arranjaments en temes nous que estam preparant.

-Teniu doncs, projectes a la vista?
-Sí. De fet, aquest concert és la cloenda d'una època. A partir d'ara m'agradaria molt fer feina musicant poemes d'autors catalans i estic pensant, fins i tot, de fer-ne un espectacle poètic.

-Els vostres orígens ens porten fins a la nova cançó. Hi ha lloc encara, per a la nova canço?
-Ara ja no és nova cançó. Per sort, ara és simplement cançó. Era nova perquè era reprimida i sotmesa. Jo crec que ara encara té molta força aquest tipus de música, però no té el suport de la societat de consum. I això és una llàstima, perquè fa que hagis de cantar sempre per una minoria.

-Tornam al concert d'avui vespre, què en destacaríeu?
-El contrast. Crec que cada persona hi podrà trobar qualque cosa: un record, un sentiment... Hi haurà temes des de la meva època de cantautora, a cançons que he manllevat d'artistes i poetes mallorquins i, fins i tot, cobles, com el tema Pena, peneta, pena, de la Lola Flores, que li dóna un toc molt pintoresc. També faig una versió de Me'n vaig a peu, de Joan Manel Serrat, el meu mestre.