Fábregas i un carnaval (1922)

Miquel Ferrà i Martorell17/02/07 0:00

«A causa de les angoixes que patia la nostra Pàtria, singularment a Barcelona, provocades per les bregues entre els sindicats Únic i Lliure, el Govern va prendre mesures dràstiques i prohibí, sense apel·lació possible, el Carnaval... Això va caure molt malament a Mallorca, de manera que en els diaris locals, El Día, La Almudaina, La Ultima Hora, es va publicar una nota conjunta que reflectia el criteri liberal-conservador i weylerista». Protestaven enèrgicament contra tan injusta disposició, tot i que Correo de Mallorca es reservava el seu vot i no prenia part en la polèmica qüestió. Es deia, entre altres coses que «aquestes disposicions que ens poden semblar ben aplicades a les grans ciutats, on valent-se de la desfressa, es poden cometre actes delictius, les consideram absurdes aplicades a la nostra pacífica i mesurada capital, on la festa de Carnestoltes era una nota veritablement típica i que oferia als forasters la sensació de la més absoluta seguretat personal, de la bondat dels seus habitants i de la prudència dels seus costums. Amb aquesta restricció s'ha privat de l'encís que oferia el Carnaval de Palma. Ja per sempre desaparegueren aquelles belles mascaretes que ens sorprenien pel seu enginy i amb les seves rialles franques i espontànies. No hi ha dret que sia mutilat d'aquesta manera el nostre Carnaval i pregam que sia estudiada la forma de tornar-lo a implantar».

Com explica Lluís Fábregas en el seu llibre «Ca Nostra», la campanya, amb el suport de les autoritats municipals i de la primera autoritat civil, tingué èxit a Madrid i l'any següent, 1923, era abolida a Mallorca tal prohibició.

Se n'alegraren institucions i comerciants. Entre les primeres, organitzadores de balls de desfresses, hi figuraven les societats «La Veda», el «Veloz Sport Balear» i la «Unión Protectora Mercantil», que era l'associació dels dependents de comerç. També, «La Asistencia Palmesana», «La Protectora» i els teatres Líric, Balear i Principal, tots ells celebrant famosos balls de màscares, portes endins, fins i tot aquell 1922. «La Rua del Born -segueix contant Fábregas- es reduí al passeig de cotxes i es va notar, per tant, molt més desanimat que els anys precedents. Allò de no poder tirar serpentines li va restar importància. Hi hagué assalts i els de més gran brillantor foren els celebrats a la mansió del General Governador de la Plaça, senyor Challier, on acudí una concurrència tal de senyores i senyoretes poques vegades vista per la quantitat i qualitat dels personatges. Les autoritats militars informaren degudament el Govern de com ells mateixos havien pogut apreciar de quina manera se celebrava aquí Carnestoltes i finalment, el Govern, es va decidir a aixecar la prohibició a tota l'illa».