Les màscares de Miquel dels S. Oliver (1887)

Miquel dels Sants Oliver que per publicar els seus articles, narracions i comentaris al periòdic «independent que sortia a rotlo, per los presents, cada dissabte» i que s'anomenava, tot fent al·lusió a un sobrenom diminutiu de la nostra illa, «Sa Roqueta», publicava en aquestes dates un escrit humorístic que duia per títoMàscares: «Passetjau-vos pes Born, qualsevol des darrers dies; anau entre ses sempentes de criades i soldats; entre es crit des rotam de cent viles; entre desfressats amb graneres i paraigos davallats des porxos on se podrien; entre ses comparses de músics cantadors; entre s'anar i venir i formiguejar de tot un poble en vagança que ha acordat divertir-se, dir-se ses veritats, molestar-se per tots es medis imaginables, amb crits, amb tocs, amb bromes, amb granerades, amb calumnies i amb seduccions. Passetjau-vos mentres pes costats des Born, fent rosari, corren es cotxos de casa bona; quatre pollos que van a cavall i quatre dominós que volen embromar pujats damunt s'estrep; passetjau-vos tot lo decapvespre des darrer dia, des dimarts; passetjau-vos fins horabaixa. I llavors, quan s'hagi post es sol, i de fanal en fanal vaja com una papallona de llum, es palo de s'empleat des gas que encén es metxeros; quan vos sentigueu marejats per sa remor de quatre o cinc hores; quan sa gent se'n vaja poc a poc, digau-me si és alegria o tristor aquell dol de sa festa passada, aquell sentiment de lo que heu perdut, aquell remordiment de lo que no heu aprofitat. Anau-vos-ne i trobau més enllà una filera silenciosa i llarga d'al·lots vestits tots iguals. Són es de la Misericòrdia que se retiren; són tal volta ses víctimes de sa mateixa festa que han contemplada. Més tard sentiu es cotxos que passen, moguent un renou orgullós, de cap a n'es Teatre. Es sa darrera funció de sa temporada, es darrer dia; és es vespre que posa terme a una partida de vetlades plenes de llum i d'entusiasme pes jovent, plenes de records i de becades per ses mamais de sa segona reserva.