TW
0

El Capítol de la Seu ha encarregat el disseny dels vitralls de la capella de la Santíssima Trinitat a l'artista italià Constantino Ruggeri -arquitecte, pintor i escultor sobre el treball del qual existeix molta bibliografia-, que l'any 1989 a ja presentar un projecte per a la capella del Santíssim, on ha intervingut Miquel Barceló, que aleshores el Capítol va desestimar per «massa modern». La capella de la Santíssima Trinitat es troba a l'absis central del temple i conté el mausoleu dels reis de Mallorca Jaume II i Jaume III. Segons va explicar ahir el canonge Llorenç Tous, que pròximament viatjarà a Itàlia per entrevistar-se amb Ruggeri, el Capítol aprovà per «unanimitat» que les tres vidrieres frontals i les quatre de laterals -aquestes darreres són escletxes de llum- s'encarreguin a aquest monjo franciscà que, per decisió de Joan Pau II, dissenyà el complex de la Madonna del Divino Amore, un gran santuari de Roma.

Les vidrieres actuals de la capella de la Santíssima Trinitat es feren a Barcelona, a la casa Amigó l'any 1889, i els pagà el canonge Tomás Rullán. Decorats a base de motius florals, geomètrics i amb les imatges de sant Pere i de sant Pau, «són de baixa qualitat, segons han confirmat els experts, entre ells Joana Maria Palou», directora del Museu de Mallorca. La substitució d'aquests finestrals per altres de més categoria és una idea en la qual ja treballava abans de morir l'estiu passat el delegat de Patrimoni, Pere Joan Llabrés. I per pagar un d'aquests vitralls ja s'ha trobat un patrocini, el de la comunitat de religioses franciscanes de Palma.

Que la Diòcesi de Mallorca compti amb un disseny de Ruggeri significaria confirmar la dita que «el tercer intent és bo», com recordà Tous. Perquè el seu projecte no materialitzat per a la capella del Santíssim no ha estat l'únic per a aquesta illa. De fet, en presentà quatre maquetes: dues versions per a la part frontal de la capella i per al faristol, de pedra; i una altra, de fusta, de la capella a escala que fou prestada a Barceló i que aquest no ha tornat. «Quan la hi vaig demanar, em va dir que hi havia posat argila i que s'havia convertit en un quadre», comentà Tous. «Estava assegurada en 500.000 pessetes i ha promès fer-ne una rèplica».