La pobresa de Mallorca pel que feia als estudis superiors obligava els estudiants locals, que havien superat els estudis de batxiller, que ja, de fet eren minoria, a anar a seguir els cursos universitaris a Barcelona o Madrid. Aquí a l'illa, només magisteri, comerç, els estudis eclesiàstics, arts i oficis, i poca cosa més, podia esser oferit a aquell al·lot llest que no tenia possibles per a viatjar a la Península i fer-hi una llarga estada. Aquest problema era doble. Per una banda es perdien bosn caps illencs i, per un altre, venien a establir-se aquí els universitaris forasters, mancats per tant, en molts casos, d'interessos locals. En aquestes dates, la Universitat madrilenya publicava la seva informació anual, és a dir, la del curs 1903-1904, la qual oferia al lector dades molt curioses:
«En el curs esmentat, la matrícula és de 5.196 alumnes, dels quals un poc més de la meitat, 2.316 estudiaren a col·legis universitaris o amb tutoria a casa seva. Tots aquests universitaris sumaren, per tant, 14.549 inscripcions de matrícula en les diferents matèries de les facultats, i s'hagueren de verificar 13.691 exàmens de prova de curs, d'on sortiren suspesos o perderen curs 1.942 alumnes d'ensenyament oficial i 1.763 d'ensenyament no oficial, la qual estadística representa un total de 3.705 assignatures perdudes pels escolars. Pel que fa a especialitats, la carrera predilecta és la de metge, ja que hi figuren 1.485 alumnes. La d'advocat ocupa el segon lloc amb 1.357 i la de ciències el tercer, amb mil alumnes. En canvi hi ha poca afecció a la de farmàcia, amb 817 matriculats, i encara menys a la de Filosofia i Lletres, amb només 393 alumnes. En aquest curs s'han atorgat 400 graus de llicenciat i 185 de doctor. D'aquest darrer en corresponen 98 a medicina, 44 a lleis, 24 a filosofia, 11 a ciències i 8 a farmàcia. L'ingrés total obtingut pels diferents drets que paguen els estudiants fou de 902.012 pessetes amb 55 cèntims, una xifra que inclou les 37.OOO que dóna l'Estat per a despeses de material. Les despeses totals no passaren de 849.917 pessetes amb 91 cèntims.» La lieratura ens ofereix diferents relats d'aquell temps i d'aquells col·lectius d'estudiants, entre els quals La Casa de la Troya, obra mestra d'Alejandro Pérez Lugín i que té per escenari la Universitat compostelana; i El árbol de la ciencia, de Pío Baroja, obre la de Madrid, on l'autor qualifica de llibre de caràcter filosòfic les seves experiències com a estudiant de medicina. I també, amb ressonàncies de capa i espasa, José de Espronceda escriví la seva obra, en vers, més original, El estudiante de Salamanca, amb un argument fantàstic inspirat en una llegenda tradicional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.