JUAN LUIS CALBARRO.Palma.
Francisco Mejía-Guinand (Bogotà, 1964) ha participat aquests dies en els actes del tercer aniversari d'Es Baluard amb la donació d'un dels seus quadres més recents al fons del museu palmesà. La setmana passada, qui sens dubte és un dels artistes iberoamericans de la seva generació de major projecció internacional, aprofundí en la seva relació amb Mallorca i ha estat testimoni de la inauguració de les obres monumentals de Santiago Calatrava i Miquel Barceló.
-Quin és el balanç de la vostra experiència a Mallorca?
-Ha estat enriquidora. El contacte amb la gent a Palma m'ha deixat grans amics i l'experiència amb aquesta terra, el paisatge, la llum, crec que, a llarg termini, es veurà reflectida en la meva obra.
-Després de la vostra exposició a la galeria Vanrell, ara el vostre quadre a Es Baluard. Quines sensacions teniu sobre això?
-Abans que res, pens que és una col·lecció esplèndida, no solament des del punt de vista plàstic, sinó també del recinte que la conté. La solució arquitectònica és increïble: la forma amb què una arquitectura contemporània s'integra en el passat històric de la ciutat és un exemple de com es poden conservar les empremtes del passat sense destruir-les. La nostra preocupació és continuar endavant però preservant per a les generacions futures. No només el patrimoni arquitectònic, sinó també els entorns naturals.
-Supòs que estareu satisfet que el vostre quadre estigui ara al costat de...
-Al costat de grans noms com Calatrava, Picasso, Miró, Barceló...! Grans personatges que, d'una manera o una altra, han estat vinculats amb aquesta terra, el que és la raó d'ésser de la col·lecció. És molt satisfactori per mi haver estat acollit a Palma i a Espanya, tenir una mostra significativa del meu treball en una col·lecció tan important com la d'Es Baluard i tenir l'oportunitat de continuar construint la meva carrera establert a Palma.
-La vostra formació és d'arquitecte. Això té a veure amb les estructures tan marcades a la vostra obra. Segurament això també fa que tingueu una opinió autoritzada sobre el que hem vist aquests dies a Palma.
-La formació -o la deformació- d'arquitecte és una manera de veure el món. Això queda perfectament reflectit a l'obra que ens acompanya, la d'un gran arquitecte com Santiago Calatrava. Fixau-vos que s'arriba fins a la síntesi més pura de l'abstracció on es plantegen problemes d'equilibri, d'harmonia, però hi ha unes referències figuratives o naturals de què parteixen els seus conceptes per poder crear aquestes obres. Als seus dibuixos es veuen les al·lusions a la biologia, a l'estructura del cos humà o d'alguns animals prehistòrics. Hi ha unes referències molt clares a la paleontologia, a com funciona una espina dorsal, i d'allà parteixen, crec, tots els conceptes per a la seva proposta constructiva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.