El mur de la desgràcia (1613)

TW
0

L'any 1613, la Riera, que dividia Ciutat de Mallorca en dues parts anomenades Vila d'amunt, a Orient, i Vila d'avall, a Occident, unides aquestes per nombrosos ponts, va esser desviada al fossat de les muralles de la part de ponent, pel llit que avui mateix segueix. El torrent primitiu entrava per la zona alta de la Rambla actual i després d'engolfar-se en el Pla del Carme, seguia Rambla avall cap al Born. Observant el plànol del matemàtic Garau, amb la Riera ja desviada i que com sabem data de 1644, hi podem veure encara, allà on figura el número 16, una zona pelada que voreja unes altes tanques, a l'est, ocupades per horts i jardins. Sembla que aquell terreny, baix, sorrenc, a la part inferior del carrer dels Oms, devia ser, en temps de pluges, un aiguamoll. I els segles n'han conservat un vell mur, visible des dels aparcaments a cel obert de l'Ambulatori del Carme, que us convidam a contemplar i fotografiar. Principalment perquè aquest mur ens relaciona amb un autèntic reportatge periodístic datat el 7 d'octubre de 1635 i que ens explica amb tota mena de detalls per on passava la tràgica torrentada: «Vingué la Riera amb tanta abundància, que a la Porta Nova de Jesús es rompé el portal de dins la ciutat i murada, aportant-se les portes pel Pla del Carme i dita aigua pujà per la casamata del bastió, que no sols se n'aportà les portes, però encara rompé les arcades de la Porta del Bastió, destruint horts i cases fins al lladoner dels Olms i entrà per l'església del Carme, que fins a l'altar major sobrepujava, aportant-se'n arbres per tot lo Pla del Carme i arribà fins a mig carrer de les Tereses i entrà a casa la Sabonera, aportant-se'n alfàbies de sabó i oli i pel Mercat fins entrar a la Carnisseria i a casa del Racional Poquet de totes eixes cases sobrepujant quasi sis palms i al Mercat per esser tan ample, entrà pel Triquet de la Pilota, tanta era l'abundància d'aigua...».

És evident que la desviació de la Riera havia estat un fracàs i mancaven encara moltes obres per fer per aquelles zones de la Rambla i el Born. Nicolau Mellinas, altres li diuen Medinas, havia aconseguit, com a poeta, una certa fama amb l'edició del 1605, sortida de la impremta Guasp, de la llarga composició en castellà «Canción a la milagrosa conversión, vida i muerte del Egregio Doctor Ramon Llull», una circumstància més que demostra, al contrari del que s'ha anat dient, que els mallorquins, a través de totes les generacions posteriors al segle XIV, mai no han oblidat la figura del polígraf de la barba florida.

Peguem una ullada més al fragment de mur que tancava part del Pla del Carme i tinguem ben present que les pedres parlen.

Una de les víctimes d'aquella inundació, que sens dubte va veure el seu habitatge ple d'aigua, fou l'escriptor i poeta Nicolau Mellinas, que tenia casa al Carrer de Sant Joan...

«L'aigua sobrepujava el pedrís del Born i entrant per lo altar major de la Soledat, anant-se'n braç per la Boteria, anegant i omplint cases i enderrocant, fins a negar la Gabella de la Sal, i altre braç qui escapava pel carrer de Sant Joan, anà creixent l'aigua de tal manera que gairebé es mostrava el portal gran de mestre Sunyer el boter que està davant l'Hort del Rei...».