TW
0


La inauguració de la intervenció de Miquel Barceló a la Seu no ha deixat indiferent gairebé ningú. Opinions enfrontades, diferents valoracions, crítiques i aplaudiments al resultat de l'obra de l'artista felanitxer. El canonge de la Seu, Llorenç Tous, analitza i comenta algunes de les seves opinions sobre la nova capella del Santíssim.

-Quina opinió teniu de l'obra de Miquel Barceló?
-Aquesta capella està feta d'acord entre la Universitat, el bisbe i el Patronat Art a la Seu, que són els que s'han encarregat de pagar-la. Quatre milions d'euros per interpretar el capítol 6 de l'evangeli de Sant Joan, la multiplicació dels pans i els peixos. I simplement puc dir que aquest és el resultat de la interpretació que n'ha realitzat l'artista.

-Destacaríeu res d'especial que no vos ha agradat?
-No estic gens d'acord amb el tractament dels vitralls. Aquesta llum em sembla bastant trista. Si Jesús ressuscitat presideix aquesta capella, crec que mereix un altre tipus de llum. Quan el bisbe Campins va encarregar els finestrals de la catedral a Antoni Gaudí, a més de la filosofia religiosa, la seva idea va ser no disminuir la llum mediterrània, sinó transformar-la i doblar-la aprofitant la posició d'aquesta catedral al costat de la mar, que li serveix de mirall. Al meu criteri això disminueix la llum. Hi ha un reconegut autor que diu que el gris és el millor color per contemplar la naturalesa, jo no compartesc gens aquesta idea.

-Teniu molta experiència en vitralls...
-He intervingut des de 1975 en tots els finestrals que s'han fet en aquesta catedral per encàrrec del Capítol. Vaig aconseguir que un gran artista fes un vitrall que jo considerava a l'altura d'aquesta seu. Em vaig posar en contacte amb l'arquitecte de la catedral de Milà i em va donar una llista amb vuit noms entre els quals es trobaven el del pare Constantino Ruggeri i l'hongarès Giovanni Hajnal, que finalment fou qui realitzà els tres vitralls a la nau central, que costaren deu milions de pessetes cada un. Aquests cinc vitralls de Miquel Barceló han costat cada un més de trenta-dos milions de les antigues pessetes.

-Del conjunt de l'obra, què vos agrada?
-Si hi ha una cosa que m'agrada especialment és la porta del sagrari on hi ha imprès unes mans. En faig la meva pròpia interpretació. Les mans col·locades en forma ascendent és com si algú cercàs Déu. No sé el que va voler dir. Poden ser mans d'esperança dins de les esquerdes de la vida, però pot ser que només pretengués dir que són les mans que treballaren aquesta ceràmica.

-Què vos sembla la representació de Jesús?
-Consider una profanació pintar-se a si mateix en la representació de Jesús ressuscitat. I una altra profanació insinuar la psoriasi a la pell de qui curava els leprosos. Li falta l'excel·lència del que ha de ser el personatge central d'aquesta pàgina de l'evangeli.

-No vos sembla llavors adequada la interpretació religiosa?
-No som tècnic en art i menys en el tractament de la ceràmica, per tant respect l'opinió dels qui diguin que el tractament d'aquesta ceràmica és extraordinari. Si d'alguna cosa sé és de Bíblia, perquè durant 42 anys he servit com a professor del seminari. Crec que la interpretació no és fidel i, per exemple, no acab d'entendre per què davall del sagrari posa seixanta calaveres, davant l'altar. Potser vol dir que de tanta mort, surt la vida.

-Molts ciutadans ja han visitat la Seu i alguns creuen que la ubicació d'aquesta obra no és adequada.
-Jo no dubt que aquesta obra seria molt oportuna en un edifici públic com podria ser, per exemple, la façana d'un ajuntament o la plaça d'un mercat, en definitiva un lloc civil. Per la meva sensibilitat, la capella del Santíssim no arriba a assolir el clima religiós que m'agradaria per centrar-se en l'adoració i veneració del santíssim sagrament de l'eucaristia.