Reformes en el cementiri (1888)

Miquel Ferrà i Martorell07/02/07 0:00

Alguns escriptors denunciaven, des del periòdic satíric «La Roqueta» (1887) el mal estat dels cementiris mallorquins. Bartomeu Ferrà deia que la vila H. «hi deixen pasturar cabres per dins el Camp Sant» i que hi mancava un lloc per a tots aquells que morien sense ser catòlics. I criticava altres cementiris de la part forana que o bé estaven inundats o per abundància de sol i de falta d'arbrat hi abundaven les sepultures clivellades. Tanmateix, el cementiri dels cementiris era Son Tritlo, o Son Til·lo, segons les interpretacions d'aquest topònim, del qual deia el popular escriptor que «ja seria hora de començar les obres del seu engrandiment, puix que d'això se'n parla des de fa una quinzena d'anys. O no heu vista i llegida la memòria, publicada no fa molt, demostrant que a Son Tritlo ja no hi caben més cadàvers? Si nosaltres, a la Revista Balear de l'any 1872 ja ho fèiem avinent, això, i en termes ben llampants. Esperem a veure si, aquesta vegada, se farà alguna cosa encertada. Per els presents, en bones mans està el pandero. Pel que fa als cementiris de les nostres poblacions rurals, tant hi ha per advertir sobre la seva situació, calitat del terreny, sistema de sepultures i policia, que en deixarem gran part dins el tinter, i ja ho considereran, si volen, els seus respectius int eressats».

I Son Tritlo, en el Camí de Jesús, era objecte de reformes a finals del segle XIX i importants millores la segona i tercera dècada del XX. Avui, la part antiga és obligada visita de qualsevol historiador. Són mil i una les làpides que per si mateixes ja constitueixen un document. Sentències bíbliques, missatges vers el més enllà, versos romàntics... I història, molta història, des de les guerres carlines a la guerra civil del 36-39. En un dels murs exteriors hi trobareu la làpida que marca l'indret on foren afusellats tres polítics intel·lectuals: Alexandre Jaume, Antoni Ques, Antoni Mateu i Emili Darder, el darrer batle de la República. Dins, hi reposa, en el mausoleu d'Aviació, Ramon Franco, l'heroi del vol del «Plus-Ultra» i autor d'una detallada narració d'aquella aventura. Hi ha també una tomba naval amb les despulles dels mariners del Creuer Baleares que rescataren de les aigües, i encara un tercer enterrament col·lectiu, el monument i panteó dels aviadors voluntaris feixistes-italians que participaren, des de Mallorca, en aquell conflicte. Molts són, per altra banda, els escriptors que dormen sota aquestes lloses, entre els quals, Gabriel Alomar i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Ben distribuït en illetes i avingudes, entre xiprers, eucaliptus i altres espècies vegetals d'ombra i bàlsam, el cementiri de Palma val, amb tots els respectes, una curiosa visita.